Si som humans, on és la nostra humanitat?

Víctor Alexandre

Publicat: el 8/novembre
Opinió| Columnes

En aquests moments hi ha dues guerres al món que tenen presència diària als informatius de les grans cadenes de televisió internacionals, amb imatges esfereïdores de morts i més morts; són guerres que neixen de la convicció que la millor manera de solucionar els conflictes és matant. Jo no hi crec. N'hi ha prou de donar un cop d'ull a la història de la humanitat per veure'n la inutilitat. Les guerres ens degraden com a gènere humà i demostren que la nostra evolució espiritual no es correspon amb el nostre espectacular avenç tecnològic. L'únic fruit d'aquesta follia és el vessament de sang i la desolació de les víctimes de tots dos bàndols.

Sobre aquesta qüestió voldria recomanar-vos la lectura d'un llibre preciós que Erich Maria Remarque va publicar l'any 1929 i que podeu llegir en català en la magnífica traducció de Lola Fígols amb el títol de "Res de nou a l'oest". En aquest llibre se'ns mostra el canvi que experimenten alguns individus tan bon punt hom els posa una gorra al cap i uns galons a la màniga. Remarque ho expressa així: "Si ensinistres un gos perquè mengi patates i al cap d'un temps li tires un tros de carn a terra, s'hi tirarà a sobre igualment perquè li és instintiu. I quan a un home li dónes una mica de poder passa el mateix: s'hi tira a sobre. És una cosa que surt de dins, perquè de per si l'home és, en primer lloc, un animal. La decència s'hi afegeix més tard, si de cas, com la mantega sobre una llesca de pa. L'exèrcit consisteix precisament en això, sempre hi ha d'haver algú que tingui poder sobre algú altre".

En el llibre hi apareix un excarter que, convertit en soldat, portat al front i elevat a la categoria de caporal es transforma en un ésser autoritari. Diu la veu narrativa: "Al cap de tres setmanes, ja no ens semblava inconcebible que un excarter amb insígnies a l'uniforme tingués més poder sobre nosaltres que el que abans havien tingut els nostres pares, els nostres mestres i totes les grans figures de la cultura juntes, des de Plató fins a Goethe". La veu narrativa és Paul Bäumer, un soldat de vint anys que reflexiona sobre la seva presència en aquell conflicte i que se sent instrumentalitzat com a carn de canó per un grup d'individus poderosos que decideixen sobre la seva vida protegits en un despatx.

En un altre capítol de la novel·la, aquest mateix soldat diu el següent: "Veig com els cervells més intel·ligents del món inventen armes i paraules per fer-ho tot encara més sofisticat i durador. I, com jo, ho veuen totes les persones de la meva edat, aquí i a l'altra banda, per tot el món; amb mi ho viu tota la meva generació. Què faran els nostres pares, si un dia ens alcem davant seu i els obliguem a retre comptes? Què esperen que fem quan arribi el temps que la guerra hagi acabat? Durant anys, la nostra ocupació ha estat matar; ha estat el primer ofici de la nostra existència. Tot el que sabem de la vida es limita a la mort. Què passarà després, doncs? I què en serà de nosaltres?".

Un any després de la publicació de "Res de nou a l'oest", se'n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Lewis Milestone que encara avui, gairebé un segle després, continua essent un film portentós i un dels més colpidors al·legats universals contra la guerra. En els seus crèdits inicials, per evitar suspicàcies, ens diu això: "Aquesta història no és una acusació ni una confessió, i molt menys una aventura, atès que la mort no és cap aventura per als qui s'hi enfronten cara a cara. Senzillament intentarà relatar la història d'una generació d'homes que per més que van escapar de les bombes quedaren desfets per la guerra."

Doncs bé, si no heu vist aquesta pel·lícula, veieu-la; i si no heu llegit el llibre, llegiu-lo primer i conserveu-lo com una joia. La guerra, estimat lector, ens dóna la mesura del que som: éssers incapaços de solucionar intel·lectualment els nostres conflictes. Som violents perquè som intel·lectualment impotents.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista