Quina pel·lícula em recomanes?

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/octubre
Opinió| Columnes

De vegades hi ha persones que, empeses pel gran amor que saben que tinc pel cinema, em pregunten: 'Quina pel·lícula em recomanes?'. No es refereixen a novetats, sinó a clàssics, a pel·lícules que per la seva qualitat han travessat el temps. La resposta, però, és més difícil del que sembla, ja que no hi ha només uns quants títols que puguem definir com a imprescindibles. N'hi ha molts, moltíssims. I abans d'aconsellar-ne un, cal conèixer una mica la persona que ha formulat la pregunta. Exactament igual que passa amb els llibres. Cal saber una mica què agrada al nostre interlocutor i quins són els seus interessos. Sona un xic pretensiós, ja ho sé, però sense uns coneixements mínims sobre la persona que demana una recomanació hi ha la possibilitat de fracàs, sigui perquè el film recomanat el trobi lent, o perquè li sembli llarg, o perquè hi vegi un excés de diàleg, o perquè la temàtica li quedi lluny, o perquè és un western, o perquè és un thriller, o perquè és un pèplum... Tanmateix, és ben cert que tenim a l'abast pel·lícules excel·lents que difícilment deceben i que cal esmentar.

En aquest sentit, hi ha un llibre català que és ideal per això i que recomano vivament. Es diu "Alegra'm el dia" (Columna, 2017), de Guillem Terribas. En Guillem Terribas, ànima de la llibreria 22 de Girona i cinèfil empedreït, va escriure un llibre deliciós en el qual, a més de les seves vivències relacionades amb el cinema, aplega vint-i-dues recomanacions molt ben explicades al públic majoritari. Les explicacions són tan bones i en un llenguatge tan planer que et fan venir ganes de veure immediatament aquella pel·lícula. A mi, personalment, tot i haver-les vist, me'n va fer agafar de nou, incloses aquelles que són adients per mirar-les amb la mainada; parlo de "Matilda", de Danny DeVito; "La princesa promesa", de Rob Reiner; "El falcó i la fletxa", de Jacques Tourneur; "El temible burleta", de Robert Siodmak; "Tu a Boston i jo a Califòrnia" (la versió del 1961), de David Swift; "El circ", de Charles Chaplin; "Les vacances del senyor Hulot", de Jacques Tati; "Arrels profundes", de George Stevens; o "Matar un rossinyol", de Robert Mulligan.

Totes aquestes pel·lícules són molt bones, però no totes són clàssics. En una columna propera parlaré d'això, del terme 'clàssics', un terme que, pel que sembla, les plataformes que tenim a l'abast no acaben d'entendre (o fan veure que no entenen). Serà interessant. El cinema, amics, és un art meravellós, un art que ens ha donat directors que eren autèntics genis i una llista portentosa d'obres mestres. I aquests directors i aquestes obres mestres són avui patrimoni de la humanitat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista