El perill real...

Robert Savé

Publicat: el 16/juny
Opinió| Columnes

Hi ha moments i situacions en la vida en els que una persona, un paisatge... un llibre, en aquest cas el titulat 'Darrere nostre un llit de flors trencades' (Enric Larreula, 1982, Editorial Pòrtic), que em va regalar l'amiga Eli, ja fa molt temps, i em va impactar, perquè em va mostrar els els efectes de la nostra activitat individual. El guardo en el lloc dels llibres per ser tornats a llegir.

És senzill. És una mostra de quotidianitat, que a la fi és la vida, i de com aquesta afecta les dels altres. Està escrit des del respecte i amor d'un vers ell mateix i els altres i la recíproca.

Aquests són dies de barbàrie, en guerres properes (Ucraïna i Gaza) i en altres quasi invisibles, però cruament reals també, en declaracions pròpies de borratxo o de pinxo de taverna, del creixement desfermat del feixisme, sense més ni més. Cal deixar-se d'eufemismes i tecnicismes perquè estem veient com es desenvolupa i arrela en determinats llocs de la nostra societat, aquesta ideologia i els inicis de les accions que se'n deriven, des del pensament únic aplicat amb violència, ara verbal..., i tant de bo, acabi aquí.

Així, en aquestes circumstàncies, he tornat a llegir aquest llibre, i he pensat altre cop que cada actuació nostra, per benintencionada que sigui, pot malmetre fets i persones. He tornat a considerar la importància de ser conscient del que passa i per què.

He valorat la companyia, per pensar, dialogar, si cal discutir, per a la fi actuar, sempre essent conscient que a la fi serà una actuació subjectiva, que afectarà d'altres en diferents moments i circumstàncies.

El llibre està exhaurit i és difícil d'obtenir, per això em permeto suggerir la visió de la pel·lícula 'Zona de interés'. Qualsevol dels dos ens posaran davant la cara, que les nostres accions o inaccions, tenen conseqüències, en molts casos negatives.

Així doncs, és important ésser proactiu, molt proactius vers la pau total, arreu, sense adjectius, i en paral·lel, lluitar contra tota ideologia que vagi en contra de la igualtat, la justícia, la llibertat per tothom.

Compta amb els perills que uns quants ens diuen que tenim, ja que el perill real, no cal que ens el diguin, el coneixem per la història, són ells mateixos, els que en altre temps eren dits feixistes, tant se val com parlin, quina sigui la seva bandera.

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat