Compte amb el biaix que ha agafat Sant Jordi

Víctor Alexandre

Publicat: el 19/abril
Opinió| Columnes

Ara fa només uns dies, en una entrevista, em van preguntar què significava la diada de Sant Jordi per a mi. És a dir, si m'agradava, quina opinió en tenia, etc. Era una pregunta en concordança amb la proximitat de la celebració. Jo vaig respondre que per a mi, Sant Jordi, és la festa més meravellosa i radiant que he vist mai a la vida. En cap dels països on he residit no he vist mai res tan multitudinari, tan espectacular, tan participatiu i tan inclusiu com Sant Jordi.

Pensem que el 23 d'abril no és una ciutat específica que surt al carrer a comprar llibres, és tot un poble, un país sencer: ho fa la gent jove, ho fa la gent gran, ho fan els infants, ho fan les famílies, ho fa tothom. Ho fa un país que aquell dia, quan torna a casa, porta un bon feix de llibres sota el braç. Alguns seran per a lectura personal, d'altres per regalar. I, per si fos poc, aquell mateix dia, aquell mateix país es regala una rosa. Un país de vuit milions d'habitants que aquell dia regala vuit milions de roses. No em puc imaginar una diada més cívica, més sociable, més afectuosa i més civilitzada que la diada de Sant Jordi a Catalunya.

N'hem d'estar sanament orgullosos d'haver-la creat. Mentre d'altres tenen com a festa nacional la tortura animal o conquestes militars, Catalunya, la mateixa que es manifesta cívicament, sense llençar un paper a terra fins i tot quan demana el dret inalienable de decidir sobre si mateixa, compra i regala llibres i compra i regala roses. I és tan catalana, la diada de Sant Jordi, és tan genuïnament nostra, que els intents d'exportar-la a altres països han fracassat. Perquè és una celebració que no consisteix simplement a posar parades de llibres al carrer i esperar que els vianants s'aturin. Sant Jordi no és una fira, Sant Jordi és un sentiment, un sentiment de pertinença a una col·lectivitat nacional que aquell dia mostra públicament un dels seus trets idiosincràtics més valuosos: la voluntat de ser i de saber. Els catalans, com a poble de mar, som un poble receptiu i obert, un poble que sap que hi ha altres formes de vida més enllà de la ratlla de l'horitzó.

Cal, tanmateix, ser curosos amb aquesta diada, perquè, d'uns anys ençà, ha agafat un perillós biaix mercantilista i competitiu, com si fos la fira de l'autor televisiu, que la desvirtua i que estableix rànquings de vendes que associen subliminarment el concepte de 'llibres més venuts' al concepte de 'llibres més bons'. Malament rai si convertim la diada en una mena de Billboard tot canviant-ne les llistes discos per les de llibres. Aquest, amics, no és l'esperit de Sant Jordi, aquest és l'esperit vulgar d'un mercat qualsevol. Siguem curosos amb Sant Jordi, especialment ho han de ser els mitjans de comunicació. Sant Jordi no és cap fira, Sant Jordi no és cap mercat, Sant Jordi és una festa cívica nacional. És la festa cultural de Catalunya.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista