Ponsatí i la independència

Víctor Alexandre

Publicat: el 5/gener
Opinió| Columnes

En un acte organitzat per l'ANC de Sant Cugat, Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament, va exposar a la Casa de Cultura la seva visió de la política catalana actual i també la que es va seguir a propòsit del referèndum de l'U d'Octubre. I ho va fer sense embuts, parlant clar i català, que és una de les coses que més la caracteritzen i que li agraeixen fins i tot els qui no comparteixen les seves idees. Ponsatí no és una professional de la política, és una nouvinguda en aquest àmbit forçada per les circumstàncies especials que vivia el país en la proximitat del 2017, i això es nota en el seu tarannà i en la seva manera d'expressar-se. No juga amb les paraules, no és ambigua en el que diu, no defuig les preguntes compromeses i no s'està de dir el que pensa. Si agrada, bé, i si no, també.

A mi m'agraden les persones així. M'agrada saber amb qui parlo. No m'agraden les màscares, ni els passamuntanyes, ni el llenguatge políticament correcte. La vida a cara descoberta em sembla molt més honesta. Però, com diu la dita, a tot arreu se'n fan de bolets, i hi ha gent que ha trobat en el sofà de l'ambigüitat una font d'ingressos prou satisfactòria. Ponsatí trenca amb el pensament oficial d'un sector de l'independentisme segons el qual Pedro Sánchez i el PSOE aproparan Catalunya a la independència. I té raó. Però el pitjor no és això. Encara bo si aquest sector de l'independentisme s'ho cregués realment, això. Encara bo, per molt equivocat que estigués. El pitjor és que necessiten fer bons Pedro Sánchez i el PSOE per justificar el retorn a la política autonomista de peix al cove dels anys 80, a fi d'amagar la seva incapacitat per fer una proposta que suposi una ruptura política amb Espanya.

Immersos en aquest escenari, Ponsatí diu que "la independència a curt termini no me la sé imaginar". És lògic, el conformisme mai no ha estat revolucionari ni transformador. Ella hi veu un punt d'esperança en el fet que encara hi som. Diu: "Encara hi som; hi ha arrels i hi ha vida. Un projecte independentista ha de fer reviure això. Si no revifem, ens podem trobar amb més oportunitats històriques que no sabrem aprofitar".

Certament és així. Sorgiran contextos sociopolítics que afavoriran la ruptura i la fi del sotmetiment, però per poder reeixir en aquest sentit, Catalunya haurà d'estar amatent i preparada per fer el pas. Sense aquesta fermesa col·lectiva, sense aquesta actitud assertiva, el tren de la llibertat passarà de llarg. Cap metge, per molt eminent que sigui, pot fer-hi res, si el malalt no vol guarir-se.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista