Llengua i literatura mancades d'assertivitat

Víctor Alexandre

Publicat: el 10/nov/23
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, en una llarga entrevista, el poeta i crític literari Sam Abrams, català de Virgínia, EUA, deia coses interessantíssimes sobre la llengua i la literatura catalanes. Abrams, potser pels seus orígens, parla sempre de manera molt més desinhibida que molts catalans. No té aquella por que els tres segles de sotmetiment a Espanya han inoculat a aquest poble, un poble que vol ser políticament correcte en cada mot que diu, no fos cas que algú, tal vegada, pogués pensar vés a saber què... Abrams és un profund coneixedor de la literatura catalana. I ho és, perquè l'ha estudiada i perquè el seu amor per la literatura en general li ha permès veure que les lletres catalanes no tenen res a envejar a les lletres de països amb categoria d'Estat i amb més milions de parlants. Res en absolut, com no sigui la projecció que els dóna el seu estatus.

Per això és tan important l'oficialitat del català a la Unió Europea. Sobre l'exigència que Junts, amb el president Puigdemont al capdavant, ha fet a Pedro Sánchez en aquesta matèria, Sam Abrams diu el següent: "S'està agafant el braç del senyor Sánchez, torçant-lo i obligant-lo a fer una cosa que ell, per si mateix, no faria, perquè és un monolingüe i el català 'està molt bé per parlar-lo en la intimitat'. Per política l'estan obligant a fer que el català sigui cooficial, tant al Congrés espanyol com al Parlament Europeu. Si Catalunya aconsegueix que el català sigui respectat i acollit a la UE, tu saps la propaganda que suposa per a la llengua catalana? Per començar, tots els europarlamentaris hauran de saber que existeix el català. [...] També s'anirà criant una mena de divulgació o difusió de la llengua catalana, i al darrere la cultura i el poble català. I això està molt bé. No ha vingut per convenciment natural sinó per conveniència política, però mira, si es fa, fantàstic, millor que millor".

És ben cert. Però Abrams no diu només això, també diu: "Una de les coses que cal fer és prestigiar la teva cultura, que la gent sàpiga que allà hi ha model, que a la Rodoreda hi ha model, que al Pere Calders hi ha model, i respectar la cultura, tractar-la bé, divulgar-la, que sigui molt present. La llengua catalana, sense la cultura i la literatura, anirà a l'abisme". Completament d'acord. Sovint, el principal escull que han de superar la nostra llengua i la nostra cultura és la manca d'assertivitat dels qui les tenen com a pròpies. La submissió i l'esclavatge que implica deixar de parlar català cada cop que algú se'ns adreça en espanyol, o adreçar-nos nosaltres en espanyol per si de cas l'altre no entengués el català, o respondre en espanyol (abandonant el català) a un turista que no parla aquesta llengua, són una mostra de la nostra autoinferiorització inconscient. Si creus que la teva llengua és inferior, si creus que la teva literatura és inferior, si creus que la teva cultura és folklòrica, l'únic que aconsegueixes és inspirar un gran desinterès per aquestes tres coses i, en definitiva, per la teva identitat.

Si els catalans que es diuen de soca-rel tinguessin per la llengua i per la literatura catalanes les mateixes sòlides conviccions que en tenen catalans com Sam Abrams, vinguts d'altres llocs del món, no hauríem de lamentar-nos tant dels greuges que patim. "I, doncs, què podem fer nosaltres per la llengua i per la literatura catalanes?", potser preguntarà algú. Doncs una cosa ben senzilla: per la llengua, parlar-la, i per la literatura, llegir-la.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista