El forat de 25 milions d'euros que ens han deixat

Víctor Alexandre

Publicat: el 6/oct/23
Opinió| Columnes

A Sant Cugat tenim un forat econòmic -herència del govern municipal anterior (ERC-PSC-CUP)- que és de 25,5 milions d'euros d'acord amb el Sistema Europeu de Comptes. És escandalós, certament, però també és inadmissible i caldria que el Partit Socialista, que és qui tenia la gestió de l'àrea econòmica, s'assegués davant la justícia per retre'n comptes. El Partit Socialista, que amb tanta diligència va aplicar l'article 155 a Catalunya, acusant el nostre govern de malversació de cabals públics per fer un referèndum (des de quan un referèndum nacional es fa amb diners privats?) és el mateix partit que ens ha deixat aquest forat al consistori. Fins i tot la CUP, que formava part del tripartit, afirma que la gestió econòmica no tenia planificació i que quedava 'lluny' de la correcta. Això, però, fa que ara molta gent es pregunti: si sabien que aquesta praxi quedava 'lluny' de ser correcta, per què no ho van denunciar assumint-ne les conseqüències?

Ens trobem en una cruïlla molt perillosa, per tant, ja que han baixat els ingressos i han pujat les despeses i quan això passa, tant si es tracta d'una família, d'una empresa o d'un ajuntament, la situació resulta insostenible. Segons dades facilitades pel consistori, entre el 2020 i el 2023 els ingressos van caure un 0,3% i les despeses van pujar un 15%. I resulta que el dèficit que aquestes xifres generen s'ha finançat amb els estalvis, cosa que ha fet que el romanent de tresoreria santcugatenc hagi passat de 29,6 milions a 13,8 milions en només tres anys (2019-2022).

No oblidem que són moltíssimes les causes que s'han obert contra alcaldes acusats de malversació pel sol fet d'haver cedit espais municipals per a l'organització del referèndum de l'U d'Octubre. I no oblidem tampoc que l'Estat va parlar de 712 batlles a investigar, amb penes de multes i inhabilitació, entre els quals els d'Alcarràs, Agramunt, Argentona, Sabadell, Figueres, Collbató, Roses, Roquetes, Dosrius, La Ràpita, Molins de Rei, Castelló d'Empúries... Això sense comptar els 5 milions i mig d'euros que el Tribunal de Comptes va demanar com a fiança a vint-i-vuit persones, que poc després es van convertir en seixanta-dues.

L'aplicació del 155 va significar, per increïble que sembli, que la Generalitat tenia fiscalitzada fins i tot la compra de bolígrafs. Catalunya, diguem-ho ras i curt, no podia moure un euro que no estigués supervisat per Madrid. Doncs bé, aquells supervisors que ens van aplicar el 155, aquell Partit Socialista que endut pel seu nacionalisme espanyol vigila avui que cap ajuntament es gasti un sol euro en res que tingui a veure amb la independència de Catalunya, ni que sigui una pancarta, és el mateix que amb la seva gestió ortodoxament espanyola ens ha deixat a Sant Cugat un forat de 25 milions d'euros.

Però l'autor d'aquesta barbaritat a Sant Cugat no ha estat només el Partit Socialista. El màxim responsable de la gestió d'un ajuntament és el seu alcalde i, per tant, és l'exalcaldessa Mireia Ingla (ERC) qui n'ha de retre comptes.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista