Destrosses impròpies de Sant Cugat

Víctor Alexandre

Publicat: el 28/jul/23
Opinió| Columnes

En poc temps de diferència, s'han produït a Sant Cugat tres destrosses del patrimoni públic que són impròpies d'una ciutat com la nostra amb la cultura com a imatge de marca. I totes tres contra obres artístiques o commemoratives. Una, al passeig d'Antoni Gaudí, a tocar de la Biblioteca Central; una altra, a Valldoreix, al camí de Can Badal; i una tercera al quilòmetre 7,9 de la carretera de la Rabassada. La primera, instal·lada ara fa només uns mesos, es diu 'Escala-escola', és obra de Paco Minuesa, i, amb un nen i una nena que toquen la lluna amb el cap dels dits, està dedicada als infants de les escoles bressol. La segona, obra d'Ariane Patout i René Müller, es diu 'Cadires salvatges' i fou premiada l'any 2016 a la biennal Valldoreix dels Somnis. I la tercera, és la placa commemorativa del pi bessó pels assassinats de la Guerra Civil a Sant Cugat i Rubí, col·locada just en el punt on van ser afusellats una trentena de santcugatencs i rubinencs.

Els mitjans de comunicació defineixen aquestes accions com a 'bretolada'. Jo no hi estic d'acord. El terme defineix una mala acció, sí, però és massa tou, massa benigne, massa indulgent amb el fet en si mateix. Un brètol és algú que diu o fa coses inconvenients, un cafre és algú que destrossa per ambició o per afany de destruir. Si el brètol fa bretolades, el cafre fa cafrades. En la primer cas, han robat la lluna en quart creixent de l'escultura; en el segon, han destrossat l'escultura completament; en el tercer han esborrat el respecte per les víctimes del feixisme.

Davant d'això, disculpeu-me però penso que hi ha gent que no és digna de viure en col·lectivitat, penso que el seu lloc més adient seria una cort de porcs. Allà viurien feliços, no hi tindrien cap escultura ni cap obra artística ni cap memòria històrica que fos una expressió de l'esperit humà. El respecte personal es guanya respectant allò que és de tots.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista