Destrosses impròpies de Sant Cugat

  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 28/jul/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En poc temps de diferència, s'han produït a Sant Cugat tres destrosses del patrimoni públic que són impròpies d'una ciutat com la nostra amb la cultura com a imatge de marca. I totes tres contra obres artístiques o commemoratives. Una, al passeig d'Antoni Gaudí, a tocar de la Biblioteca Central; una altra, a Valldoreix, al camí de Can Badal; i una tercera al quilòmetre 7,9 de la carretera de la Rabassada. La primera, instal·lada ara fa només uns mesos, es diu 'Escala-escola', és obra de Paco Minuesa, i, amb un nen i una nena que toquen la lluna amb el cap dels dits, està dedicada als infants de les escoles bressol. La segona, obra d'Ariane Patout i René Müller, es diu 'Cadires salvatges' i fou premiada l'any 2016 a la biennal Valldoreix dels Somnis. I la tercera, és la placa commemorativa del pi bessó pels assassinats de la Guerra Civil a Sant Cugat i Rubí, col·locada just en el punt on van ser afusellats una trentena de santcugatencs i rubinencs.

Els mitjans de comunicació defineixen aquestes accions com a 'bretolada'. Jo no hi estic d'acord. El terme defineix una mala acció, sí, però és massa tou, massa benigne, massa indulgent amb el fet en si mateix. Un brètol és algú que diu o fa coses inconvenients, un cafre és algú que destrossa per ambició o per afany de destruir. Si el brètol fa bretolades, el cafre fa cafrades. En la primer cas, han robat la lluna en quart creixent de l'escultura; en el segon, han destrossat l'escultura completament; en el tercer han esborrat el respecte per les víctimes del feixisme.

Davant d'això, disculpeu-me però penso que hi ha gent que no és digna de viure en col·lectivitat, penso que el seu lloc més adient seria una cort de porcs. Allà viurien feliços, no hi tindrien cap escultura ni cap obra artística ni cap memòria històrica que fos una expressió de l'esperit humà. El respecte personal es guanya respectant allò que és de tots.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista


  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat