Inicia sessió 
Registra't
El període de temps serà clau per a la valoració i interessant perquè és de les poques coses objectivables, mesurables. Tanmateix les circumstàncies són absolutament subjectives, ja que depenen de cadascú i de la interpretació que en faci.
Sense voler remuntar-me a temps històrics, no serà el mateix per a qui era veí ja des de mitjans del segle passat, que un de residència més actual, ni la classe social de la que procedeix i està, ni la ideologia que té...ni tantes coses, que són un munt i un món, que a més es barregen i generen la complexitat social en que ens trobem, que per a mi, altre cop la primera persona, és molt important i enriquidora.
Cal mirar, però el que és clau veure el que es mira. Quins són els elements que conformen la imatge, ja que en ells veurem la vida d'abans i, per tant, les comparacions podran començar a ser funcionals (se suggereix mirar les fotos dels enllaços del final de l'escrit).
Es veu un municipi en el que destaca un monestir, com ara, però no, ara hi ha altres elements urbanístics singulars i destacables, que deixen al Monestir el valor de ser un dels emblemes municipals, un valor històric i arquitectònic del país i un centre de culte per als creients. Ara té un valor ponderat, com cal en una societat diversa.
S'aprecien rieres a l'aire lliure, que ara estan cobertes, per salubritat/seguretat, per guanyar terreny urbanitzable...?. Mirar el cicle hidrològic, l'aigua disponible, passa per fer una mirada profunda i tècnica a les rieres, pous, fonts...més enllà de les empreses subministradores i l'ACA.
Es veu una agricultura de secà pur i dur, excepte les hortes del costat de les rieres, on hi havia l'aigua, ara entubada i, per tant, inaccessible. Aquests secans cerealistes i vitícoles, produïen el que la meteorologia permetia, generant una pagesia majoritàriament d'escassos recursos econòmics. Aquesta pagesia, fora la que va vendre les seves terres per ser urbanitzades, i així tenir un futur millor.
Es veuen pocs vehicles, i pocs de motor, indicador del model i estatus socioeconòmic municipal d'aquells temps de fotos en blanc i negre.
Les muntanyes estan pelades d'arbres, mostrant la funció de font d'energia que tenia la fusta, i també, i molt important les imatges serveixen per erradicar el concepte sempre ha estat així i també, per desmitificar el mite actual de l'arbre, copiat sense més valoracions, d'un món humit, que no és el nostre (actualment Catalunya té un 65% de la seva superfície coberta de massa forestal).
La vestimenta d'infants i adults en la majoria de persones que apareixen és sòbria i austera, molt allunyada a la que és usual en l'actualitat. Mostrant que es pot viure amb menys coses, i que el valor i el preu són volubles i molt modificables, més del que ens pensem, per les nostres actuacions i hàbits de consum.
Era un món d'homes, si més no en les fotos, on el percentatge masculí és importantment superior, i fent una simple interpretació, indiquen que les dones estaven en ambients més tancats i de segon pla social. Tot és valorable, però, em sembla un aspecte social negatiu.
L'esport era amateur, i no passava res, era una opció personal, que podia ser compartida passivament amb els espectadors. Era per gaudir-lo i fer gaudir...amb el temps apareixerien els valors, la salut, la socialització, la competitivitat, la competència dels practicats..., tot molt positiu, sí, però que ha portat i porta associat el professionalisme, més o menys encobert.
Com es diu, una imatge, val més que mil paraules, aquestes fotos ho demostren. És interessant tenir un abans per saber d'on venim, però ja no hi és ni tornarà. Cal viure l'ara intensament, és el que realment tenim, tot pensant en el futur dibuixant-lo amb el llapis de la incertesa i el color de l'esperança, i sempre, amb altres.
ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat de Sant Cugat
L'autor suggereix mirar les fotos dels enllaços:
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.