Càstig al tripartit de Sant Cugat

Víctor Alexandre

Publicat: el 1/jun/23
Opinió| Columnes

Crec que tothom sabia que Junts guanyaria aquestes eleccions municipals, la incògnita era la diferència de vots amb què ho faria amb relació a la resta de partits. Bàsicament, perquè presentava un candidat nou, Josep Maria Vallès, i això sempre és una arma de doble tall. Jo mateix tenia dubtes. No pas de la victòria, com dic, però sí del diferencial de vots. Tanmateix, les xifres parlen per si soles: Junts ha obtingut 10.875 vots, mentre que els seguidors més propers no han passat dels 4.789 (ERC), 4.313 (PSC-PSOE) i 3.374 (CUP). L'aspecte negatiu del resultat és el retorn del PP, amb tres regidors, i l'entrada de Vox amb dos. Hi ha influït la desaparició de Ciudadanos i la davallada del Partit Socialista, que, com sabem, són dos partits abanderats del nacionalisme espanyol que intercanvien votants amb Vox i PP en funció de les conteses electorals. Un altre aspecte a tenir en compte és l'abstenció, que ha disminuït 12 punts respecte al 2019. El càstig més brutal és el que ha rebut ERC, que ha estat de 7,12 punts a Sant Cugat i de 6,2 a Catalunya, cosa que suposa la pèrdua de més de 300.000 vots.

La fuga de votants de PSC-PSOE i Ciudadanos ha donat 4.074 vots a PP, 2.384 a Vox i 2.254 a En Comú Podem, que entra per primer cop al consistori santcugatenc. Si els votants et tomben l'esquena tan dràsticament, és que tens molt mala imatge. I això és extensiu als altres dos partits que han governat amb els socialistes, ERC i CUP. Si la gent creu que ho has fet bé o molt bé i que has respost a les expectatives que tu mateix havies creat, et torna a votar. Però si creu que ho has fet malament o molt malament i que l'has decebuda, et tomba l'esquena. El més fàcil és dir allò tan suat de "no ens hem explicat prou bé"; el més difícil és fer autocrítica, obrir les finestres i fer-se els retrets interns que calguin parlant clar i català i sense excuses de mal pagador. Sovint en la política trobem més supèrbia que humilitat.

A les eleccions de Sant Cugat concorrien quinze partits dels quals vuit han quedat fora. En aquest punt, sap greu que Independents, el partit que ha estat més a prop d'entrar al consistori, no hagi arribat per un punt i mig, perquè era una opció netament independentista, formada per gent molt honesta i arrelada a Sant Cugat que es presentava per primer cop. La ciutadania ho ha percebut, però no n'hi ha hagut prou.

Per governar amb majoria absoluta Sant Cugat calen 13 regidors d'un total de 25. Junts en té 9, els mateixos que va aconseguir Carmela Fortuny el 2019 i que, com sabem, no va ser alcaldessa arran del pacte de perdedors que van fer ERC, PSC-PSOE i CUP. Va ser una acció molt bruta, aquella, perquè ningú no s'explicava què hi feien ERC i CUP abraçats al partit del 155 per tal d'arrabassar-li l'alcaldia a un partit independentista com Junts. La ciutadania no ho ha perdonat. Ara resta veure què passarà amb el resultat. El tripartit, aritmèticament, ja no pot repetir l'operació. Així les coses, queden dues opcions: Un pacte de Junts amb ERC o, si no hi ha acord, un govern en minoria de Junts amb acords puntuals segons el tema.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista