A Sant Cugat li urgeix la nova biblioteca

Víctor Alexandre

Publicat: el 5/mai/23
Opinió| Columnes

Aquest 2023 la Biblioteca Central Gabriel Ferrater, de Sant Cugat, celebrarà el seu trentè aniversari. Recordo que la seva inauguració, al costat del Teatre-Auditori, els cinemes i l'Escola de Música, va ser tot un esdeveniment. Era una infraestructura de primera necessitat en un municipi de 40.000 habitants destinat a multiplicar-se. Encara tinc ben present els anys en què les meves filles havien d'anar a la limitada i minúscula biblioteca que La Caixa tenia als carrers Sant Bonaventura/Xerric i l'alegria amb què es va rebre, per fi!, la inauguració d'una biblioteca de debò, amb totes les prestacions.

Doncs bé, aquesta biblioteca que a alguns els va semblar 'excessiva' per les seves dimensions (1.182 m2), avui ha quedat petita. Petita, no; petitíssima. Parem atenció en el nombre creixent de carnets d'usuari expedits en els darrers tres anys: any 2020, 650; any 2021, 995; any 2022, 1.494. El creixement de préstecs encara és més notable: any 2020, 53.065; any 2021, 87.125; any 2022, 110.182. Pel que fa a visites: any 2020, 68.494; any 2021, 109.616; any 2022, 123.027. Som a prop d'arribar als cent mil habitants i, tot i que Sant Cugat compta amb dues biblioteques més, als districtes de Mira-sol i Volpelleres, la Central ha quedat desbordada. Jo en sóc usuari constant i veig la progressiva davallada de les instal·lacions, fins al punt que ja no reuneixen les condicions que necessita i mereix un municipi com Sant Cugat.

Perquè ens fem una idea de la degradació que han experimentat, permeteu-me enumerar només algunes de les seves moltes deficiències: el sostre no està aïllat i molesta els usuaris per diferents raons. De fet, és energèticament insostenible; pensem que si s'espatlla l'aire condicionat, cosa que sovinteja, en només quatre hores la temperatura ambient arriba als 50 graus. Quan plou hi ha goteres i l'aigua cau sobre els usuaris. No disposa de sala polivalent. Els treballadors (9) no disposen d'una cambra per menjar. Les portes ja no ajusten. No hi ha magatzem, només un espai habilitat que és ínfim. No es poden separar els diferents serveis: espais, revistes, treballs..., i, per si fos poc, hi ha hagut rates.

Vista la situació, és lògic que ens preguntem com és que, malgrat tot, la Biblioteca Central continua funcionant. La resposta és senzilla: només gràcies als seus treballadors. O dit d'una altra manera: la qualitat de les instal·lacions està molt per sota de la qualitat professional de les persones que hi treballen. Sense aquesta qualitat i eficiència, que és molt alta i en sóc testimoni, es podria dir que l'edifici faria aigües. I el més greu és que existeix un projecte aprovat per l'anterior govern municipal que per a la primera fase de la construcció ja comptava amb una subvenció de 300.000 euros de la Diputació i una altra de 600.000 de la Generalitat. Doncs tot això s'ha perdut perquè l'actual govern municipal, al costat de Ciudadanos, s'ha negat a fer la nova biblioteca titllant-la de 'projecte megalòman', que és la mateixa desqualificació que, ara fa trenta anys, es va llançar contra l'alcalde Joan Aymerich, per la creació del Teatre-Auditori, l'Acadèmia de Música i la Biblioteca Central, equipaments sense els quals el Sant Cugat d'avui seria absolutament inconcebible.

L'actual govern ha manifestat per escrit que "cal renunciar-hi" i que el que cal fer és "adequar i dimensionar correctament la necessitat de la xarxa de biblioteques de la ciutat". Sap greu, llegir això, perquè suposa un menyspreu al personal que hi treballa i als milers de santcugatencs que la fem servir en el dia a dia, a més d'evidenciar una profunda i supina ignorància de quines són les necessitats d'una biblioteca. Els fets, per si fos poc, demostren que, a banda d'impedir la construcció del nou equipament, no s'ha fet res que concordi amb les esmentades manifestacions. Res de res. Recordem que la biblioteca de Volpelleres data del 2015 i la va inaugurar l'aleshores alcaldessa Mercè Conesa.

Aquesta és, doncs, la situació. Cal tenir en compte que la Biblioteca Central no pot créixer perquè està concebuda com un edifici de planta única i la seva estructura no ho permetria. No hi ha dubte que ha fet un gran servei durant tres dècades, però el constant i espectacular augment de població de Sant Cugat, en cinquanta mil habitants més que els que hi havia l'any 1993 (un cas especial a Catalunya), l'ha deixat obsoleta. Ho remarco: obsoleta. La nova biblioteca, per tant, no és que sigui necessària, és que és urgent, vital i imprescindible.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista