La ment del violador

Víctor Alexandre

Publicat: el 28/abr/23
Opinió| Columnes

El mes d'abril del 2021, és a dir, ara fa dos anys justos, un treballador del gimnàs municipal de la rambla del Celler de Sant Cugat va violar, amb penetració inclosa, una menor de setze anys en aquell mateix recinte. En presó provisional des d'aleshores, ara la fiscalia demana per a ell un total de divuit anys de presó, sis per agressió sexual i dotze per agressió sexual amb penetració. Això implicaria, a més, deu anys de llibertat vigilada per cada delicte, impossibilitat d'acostar-se a la víctima o de contactar-hi i una indemnització de 10.000 euros que haurien de pagar el violador i l'empresa gestionadora de l'equipament, Col·lectiu Fitness SLU, el primer com a culpable i la segona com a responsable civil subsidiària.

Fins aquí les conseqüències penals dels fets, que em semblen molt bé, tot i que caldrà veure en què queden després del judici. Però més enllà del vessant penal de la qüestió, hi ha el vessant psicològic, que m'interessa molt més. És a dir, el mecanisme mental que porta un individu a servir-se del cos d'una noia indefensa per satisfer les seves pulsions sexuals, el concepte que té de les dones i el primitiu marc mental que regeix els seus actes. Un home així, normalment, no té consciència d'haver fet res greu, com tampoc no la té un blanc racista quan viola una dona negra. En ambdós casos, la víctima és percebuda com un ésser inferior i, és clar, un ésser inferior té un valor inferior. Hi ha molts homes que pensen així encara que no ho diguin. Recordo que l'endemà de la violació vaig comentar-ne la notícia amb les persones amb qui estava i una d'elles, un home, va reaccionar amb aquesta frase: "Ui, ui! Avui dia les noies de setze anys la saben molt llarga, eh?".

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista