En aquells dos textos, jo remarcava que aquesta discriminació no sols infringia la Llei de Demarcació i de Planta Judicial, segons la qual totes les ciutats de més de 25.000 habitants han de tenir com a mínim un jutjat, sinó que era un greuge inadmissible que Sant Cugat, de totes les ciutats de Catalunya amb més de 60.000 habitants, fos l'única sense jutjat propi. De res no va servir tampoc l'informe favorable del Col·legi d'Advocats de Terrassa ni l'acord aprovat per la Generalitat l'any 2002, abans del Tripartit, per dotar Sant Cugat d'una seu judicial. Doncs bé, quan vaig escriure allò, Sant Cugat tenia 76.000 habitants. Ara en té 95.725 i la situació, no cal dir-ho, és molt pitjor. Pensem que ja en aquell moment, el 60% de la feina del jutjat de Rubí provenia de Sant Cugat. En fi, un escàndol.
Som la ciutat que més ha crescut de Catalunya en els darrers anys i la dotzena més poblada, som una ciutat que, segons dades de l'IDESCAT, avança cap als 112.000 habitants, i, tanmateix, continuem mancats d'alguns serveis essencials. Pensem que tots els municipis catalans de més de 100.000 habitants tenen jutjat i hospital públic. Tots menys Sant Cugat. Crec, per tant, que ha arribat l'hora de dir prou. Esperem que després de les properes eleccions, si porten un canvi de govern, lluitem per capgirar aquest menyspreu i Sant Cugat pugui ser una ciutat normal.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.