Cal queixar-se encara que no serveixi de res
Víctor AlexandreVíctor Alexandre
Publicat: el 10/feb/23
Opinió|
Columnes
El 22 d'octubre de 2021, vaig publicar una columna titulada ‘Sense arbres i sense panots' en què denunciava l'estat d'abandonament que presenta la zona de l'avinguda de les Corts Catalanes de Sant Cugat, entre el col·legi Europa i l'entrada de Can Caldés (cantó de l'hípica). Doncs bé, un any i quatre mesos després, tot continua igual. Ni cas. Absoluta desídia consistorial. Però com deia en Pedrolo, cal queixar-se encara que no serveixi de res. En realitat, la cosa no està igual, està pitjor, atès que el deteriorament és progressiu. Els dinou escocells que no tenien arbre romanen buits i, a diferència d'altres, no s'han cobert per tal que la gent pugui caminar per una vorera ja força estreta en si mateixa.
Però això no és tot. La vorera té un munt de rajoles que han saltat del terra i volten per allà, d'altres ja no hi són, cosa que facilita ensopegades o caigudes de persones grans que, en cas de produir-se, poden suposar demandes a l'Ajuntament sota l'acusació de desistiment de responsabilitats per no fer-ne el manteniment corresponent. Hi ha llocs, davant de la rotonda, en què el desnivell del terra és tan gran que quan plou molt es forma un bassal que abasta tota la vorera i també el carril bici, cosa que obliga els vianants a caminar per la calçada d'esquena als cotxes.
La vorera de la rotonda del col·legi Europa anegada després d'un dia de pluja / Foto: Víctor Alexandre
En la fotografia que acompanya aquesta columna, es pot veure el bassal que la pluja va formar aquesta mateixa setmana, concretament el dia 7. Si plou més, l'aigua cobrirà també el carril bici. Sap greu que mentre es fa manteniment de l'entorn de l'Ajuntament hi hagi tants llocs completament abandonats, fins i tot quan s'explicita públicament la situació des d'aquí mateix, com ara és el cas, o a través de les queixes amb fotos il·lustratives que els santcugatencs envien a altres mitjans de premsa local.N'he recopilat algunes, de queixes: l'estat deplorable de brutícia que presenta el passeig d'Antoni Gaudí; els esglaons trencats al costat de l'escola El Pinar; la vorera malmesa al costat de l'institut Leonardo Da Vinci; el mal estat de l'accés a la plaça Creu de Coll Favà; plafons del servei d'autobusos que no funcionen; l'espai de la piscina del Parc Central convertit en abocador; la immundícia del carrer de Can Solà, a prop de la discoteca Teatre; voreres completament abandonades a la Floresta; voreres a la Floresta amb grans escocells però estretes i inaccessibles per a persones amb mobilitat reduïda; voreres amb rajoles trencades i impossibles per a persones amb bastó o en cadira de rodes al carrer Verdi... La llista, com veiem, és llarga, i encara ho podria ser més, però més que suficient per reflectir el grau de descontentament que hi ha al darrere. Caldrà veure que n'opina la ciutadania en les eleccions de maig.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista