Els usuaris del tren i el teletreball

Víctor Alexandre

Publicat: el 3/feb/23
Opinió| Columnes

L'ús del tren és un bon indicador de la recuperació de la normalitat després de la llarga foscúria que va suposar la pandèmia. L'any 2020 va ser duríssim i el 2021 hi va haver una tímida recuperació en les set estacions dels FGC a Sant Cugat, amb set milions d'usuaris, però res a veure amb les xifres del 2019, que van arribar als 9,8 milions de viatgers. El 2022, amb 8,7 milions, ja va ser millor. Tanmateix, com veiem, hi ha més d'un milió de persones que abans agafaven el tren i que ara no ho fan. Hom pot atribuir-ne una part a aquells que van decidir fer ús del cotxe privat com a mesura de protecció contra el virus. Un espai que només l'ocupes tu és més segur que el que comparteixes. De tota manera, per més que el govern espanyol ha mantingut força temps la imposició de la mascareta als transports (un 50% de la gent l'ha jutjada absurda), és obvi que les relacions interpersonals han tornat als hàbits de sempre i tothom torna a fer-se petons, encaixades i abraçades sense cap problema.

La raó de la minva que sembla més plausible és la 'descoberta' del teletreball com a praxi laboral generalitzada, atès que ofereix avantatges tant per al treballador com per a l'empresa. En el cas del treballador, no només li suposa un estalvi de diners en transport, també li aporta un valuós estalvi de temps. Hi ha moltíssimes persones que perden, pel cap baix, dues hores diàries (o més) desplaçant-se de casa a la feina i de la feina a casa. En aquest sentit, els usuaris dels FGC tenen un avantatge sobre els que viuen en poblacions on el desplaçament l'han de fer forçosament amb Renfe, perquè el seu servei tercermundista, amb avaries diàries i retards insuportables, els suposa una pèrdua del doble de temps, i això és desesperant, tant per al treballador com per a l'empresa.

Crec que el teletreball no tornarà als índexs anteriors a la pandèmia, ans al contrari, creixerà molt més fins a ser un sistema laboral força comú, cosa que demana mesures urgents per regular-ne les condicions, com ara el material que abans aportava l'empresa: ordinador, manteniment, despesa de llum, taula i cadira de treball... El treballador, per la seva banda, haurà d'aprendre a disciplinar-se, ja que el fet de treballar a casa, si no és que es treballa en xarxa i subjecte a un horari, facilita el relaxament i un desgavell que pot acabar essent bastant ineficient.

Un altre element que comporta treballar a casa, i sé de què parlo, és la poca consideració que la teva feina mereix als altres en comparació a la dels que treballen fora de casa. Quan treballes fora de casa, se't respecta la concentració i a ningú no se li acut interrompre't si no és per una circumstància urgent; quan treballes a casa, en canvi, és com si no treballessis i es diria que els altres t'imaginen assegut al sofà mirant la tele o al balcó fent el badoc. Pots intentar explicar-ho, però de seguida t'adones que és demanar la lluna en un cove. És com si algú ens hagués encunyat a tots aquesta frase en algun racó del cervell: 'Treballar a casa no és treballar'. Arribats aquí, només puc recomanar una cosa als nouvinguts laborals casolans: paciència.

Estic segur, d'altra banda, que els FGC recuperaran completament el nombre de viatgers que tenien amb relació al 2019 i que ara mateix ja és del 90%. L'eficiència dels trens catalans és un dels motius que porten molta gent i moltes empreses a escollir aquesta zona del Vallès Occidental per viure o per instal·lar-se. Una de les coses que els usuaris més valoren dels FGC és la seva puntualitat, que té un índex del 98,94%, un dels més alts d'Europa.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista