L'estat de Sant Cugat

Víctor Alexandre

Publicat: el 18/nov/22
Opinió| Columnes

Hem conegut recentment les dades de l'Observatori Sociològic de l'Ajuntament de Sant Cugat, fruit d'un miler d'enquestes, i el resultat presenta, en certs aspectes, resultats que poden semblar paradoxals. D'una banda, hi trobem que el 89% dels santcugatencs estan molt o força satisfets de viure al municipi i només un 1,6% diu estar-ne poc satisfet. Es valoren sobretot les zones verdes, la vianantització de carrers, el Teatre-Auditori, el Servei d'Atenció LGTBI o el Museu de Sant Cugat. Són coses lloables, certament, i és per estar-ne orgullosos. De fet, les zones verdes i la vida cultural, units a l'eficiència dels ferrocarrils catalans, són dos grans pols d'atracció de barcelonins.

Aquesta satisfacció, tanmateix, contrasta amb la molt baixa valoració amb què els santcugatencs puntuen l'estat general de la ciutat, fins al punt que la nota de 6,57 és inferior a la de l'estudi anterior, de febrer passat, i la més baixa d'ençà que es fan aquests estudis. És a dir, des del 2014. Creix la sensació d'un augment de la brutícia i dels dèficits en mobilitat, habitatge i estat de les voreres. Aquest descontentament i la satisfacció esmentada semblen contradictoris, vist que Sant Cugat no para de créixer. Però jo penso que són del tot compatibles. Que es vulgui que un conjunt de coses funcionin millor no exclou tenir un sentiment afectiu per Sant Cugat. De fet, som els santcugatencs els qui, expressant el nostre parer, en promovem la millora i pressionem els responsables de fer-la possible.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista