Segur que és cosa de dones?

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/nov/22
Opinió| Columnes

La vida contínuament ens dóna exemples de la importància de l'assertivitat per avançar en qualsevol àmbit existencial. És important per al desenvolupament i progrés individual i ho és igualment en el col·lectiu. El plany, la queixa, la lamentació no serveixen de res si no van acompanyats d'una acció conseqüent. Totes les conquestes socials, petites o grans, han estat fruit d'un seguit d'accions diverses perseverants i indefallents precedides de sacrificis. Vull dir que sovint cal picar molta pedra per assolir una victòria que, quan arriba, sembla la cosa més lògica del món i són molts els qui es pregunten com és que no havia arribat abans. Això ho trobem en causes obreres, en causes polítiques i en causes contra la discriminació per raons d'origen, d'orientació sexual, de pigmentació o de gènere.

Els avenços que estan experimentant les dones en pro de la igualtat de tracte, de respecte, de salaris i d'oportunitats són el resultat de moltíssims anys de reivindicacions i de lluites que semblaven estèrils i que si finalment han reeixit, malgrat la molta feina que queda per fer, és gràcies a la fermesa i convenciment amb què defensaven els seus drets; és, en definitiva, gràcies a la seva assertivitat. Si haguessin esperat que els homes, per si mateixos, reculessin i cedissin els espais que els eren exclusius encara ara serien a les beceroles de les reivindicacions més elementals. El poder, per si mateix, sense pressió exterior, no recula mai. Mai. No estic dient pas que els homes formin cap bloc granític i homogeni contra les dones. En absolut. Em refereixo al fet que un obstacle a vèncer no és sempre una oposició frontal a la reivindicació, sinó aquell immobilisme masculí sense mala fe que prové de la creença que aquesta lluita és cosa de dones i que, per tant, si s'han de fer canvis, ja ho sentirem a dir.

Un exemple d'això el tenim en el fet que de la quarantena de ponències que es van presentar en la recent quarta edició del Women Evolution, que va tenir lloc a EsadeCreapolis, de Sant Cugat, la immensa majoria van ser a càrrec de dones. També l'audiència era predominantment femenina. I és una llàstima perquè el lideratge, l'economia o la innovació tecnològica, camps encara molt dominats pels homes, són temes que ens afecten a tots, homes i dones. A més, són tants segles de dominació masculina, tants anys en què el món ha estat dirigit des d'una òptica androcèntrica, que ja és hora que en tingui una altra. Aquest món va massa sobrat de testosterona. Les reivindicacions de les dones són justes i necessàries perquè milloren i enriqueixen el gènere humà. No hauria de ser tan difícil d'entendre.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista