Una entrevista enriquidora

Víctor Alexandre

Publicat: el 14/oct/22
Opinió| Columnes

No fa gaire, l'Albert Solé, cap d'Informatius de Cugat Mèdia, va fer una excel·lent entrevista a Emma Vilarasau per a la cadena d'emissores de La Xarxa, on l'actriu deia coses molt interessants sobre si mateixa i la seva relació amb Sant Cugat. Emma Vilarasau va néixer a Sant Cugat i pertany, com es diu a l'entrevista, al 15% d'habitants que són fills d'aquesta ciutat. La resta, com jo mateix, tot i considerar-me plenament santcugatenc (el 2024 farà cinquanta anys que sóc aquí), hem vingut de fora.

A l'entrevista, feta a Can Borrell, Emma Vilarasau parla d'aquell Sant Cugat que era un poble en el sentit més literal del terme amb tots els avantatges i inconvenients que això tenia. Avantatges, perquè tothom es coneixia i això humanitzava l'entorn; i inconvenients, perquè gairebé no podies esternudar que tothom n'estava al cas, i això, si tens una personalitat independent, resulta força asfixiant. No m'estranya que decidís anar-se'n a Barcelona, quan era jove, per poder respirar amb més llibertat. Però és ben cert que quan ella torna, Sant Cugat ja és tota una altra cosa i experimenta un creixement que ha desembocat en els 94.000 habitants actuals. Hi ha polítics que voldrien que el creixement no s'aturés i que perdéssim la qualitat de vida que aporta viure en un entorn amb edificacions que no siguin ruscs amb alçades de l'època franquista, però esperem que la resposta ciutadana respongui amb seny a aquests afanys.

També hi ha una altra qüestió molt interessant en l'entrevista i és la que té a veure amb la dèria del tot políticament correcte que vivim. La reflexió ve a propòsit del paper que Emma Vilarasau feia a la sèrie de TV3 'Nissaga de poder' en la qual vivia un amor incestuós amb el seu germà, encarnat per l'actor Jordi Dauder. L'autor, Josep Maria Benet i Jornet, va crear-ne la història i els personatges sense fer judicis morals, cosa que ara, opina Vilarasau, és molt difícil que es pogués fer. Penso que té raó. Observo que hi ha hagut una dretització d'actituds disfressada d'esquerres que dicta com hem d'actuar, què podem dir, que no podem dir, com hem de parlar o d'escriure i que, en realitat, no és res més que un control ferotge del comportament de les persones. Només cal mirar la programació cinematogràfica de TV3, absolutament conservadora, consumista i formaleta. Sí, seria molt difícil que la TV3 d'avui s'arrisqués a abordar un tema com el de 'Nissaga de poder'.

M'agraden les entrevistes en profunditat, les entrevistes que no són de farciment, sinó que permeten que el lector conegui més a fons el personatge i trobi elements de reflexió sobre el que diu. A aquelles persones que, en llegir aquesta columna, se sentin atrets per l'esmentada entrevista, els recomano que la llegeixin o que senzillament la mirin, ja que també està en format de vídeo. Per cert, esplèndids els 63 anys d'Emma Vilarasau.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista