Fou una gesta, certament. I dic gesta, perquè un dia que hauria d'haver estat només una festa, Espanya, amb la seva violència, el va convertir en una gesta, una gesta catalana. Mentre estats democràtics com el Canadà o el Regne Unit han permès que els referèndums d'independència del Quebec i d'Escòcia se celebressin amb absoluta normalitat, Espanya, amb l'agressivitat pròpia d'un Estat totalitari, va carregar a cops de porra contra la ciutadania a peu d'urna. Espanya acusava la ciutadania de Catalunya del delicte de votar. Del delicte de votar!
A Sant Cugat, però, estàvem molt ben organitzats i teníem controlats els accessos per assabentar-nos amb prou temps de l'arribada de les forces espanyoles en cas que aquesta es produís i actuar en conseqüència tot fent que les urnes desapareguessin per art d'encanteri. Va ser molt emocionant. Per això sap tan de greu que, posteriorment, la nostra classe política no estigués a l'alçada de la ciutadania i es fes enrere. El poble hi era i va fer el que havia de fer fins al final i quan va passar la torxa a les autoritats, aquestes es van espantar, com si no es creguessin el que havíem aconseguit, i no van correspondre.
Tot a la vida té conseqüències. Tot. Fem el que fem. I atès que això és inevitable, sempre és millor que les conseqüències s'esdevinguin pel fet d'haver arribat fins al final d'allò que ens proposàvem, que no pas per no haver gosat arribar-hi. Preu per preu, tota la vida sabates grosses.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.