El vandalisme contra les dones invisibles

Víctor Alexandre

Publicat: el 8/jul/22
Opinió| Columnes

No fa gaire vaig escriure un article titulat 'Dones invisibles' sobre els treballs que, dins del marc del Lumínic, Festival de Fotografia d'Autor, s'exposen en diferents indrets de Sant Cugat, entre els quals l'entrada al Claustre del Monestir, la plaça de la Vila, la Casa de Cultura, el Centre d'Art Maristany, el Conservatori Victòria dels Àngels, el Celler Modernista, la Galeria Rusiñol, la Sala d'Exposicions de Valldoreix o la Biblioteca Gabriel Ferrater. Però això no és pas tot. Fins al 16 de juliol s'estan desenvolupant activitats diverses que inclouen taules rodones, visites guiades, projeccions, conferències i presentació de projectes i de llibres.

Un d'aquests llibres és "Brians. Mujeres invisibles", de la Fundació Setba. Es tracta d'un fotollibre que inclou fotografies de Marta Fàbregas, presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat, Diana Mora, Talita Borges, Silvia Heras, Nadia Fatah, Ruth Méndez, Esperanza Carrión, Laura Gálvez-Rhein, Cyntia Cristina de Souza i de la brasilera Camila Oliveira, interna de centres penitenciaris com Brians i Wad-Ras. Aquesta fotògrafa ens diu que la immensa majoria, un 75%, de les companyes que ha tingut entre reixes han estat dones que han patit violència masclista, cosa que ens dóna una perspectiva del profund arrelament que té aquesta praxi com a fruit de la secular inferiorització de la dona.

Si torno sobre el tema i explico això és per mostrar l'atac vandàlic que han sofert algunes de les fotografies exposades a l'entrada de la Biblioteca Gabriel Ferrater. A una de les dones que hi apareixen li han pintat un penis gegant amb els consegüents testicles; a una segona, un bigoti grotesc; a una tercera, unes ulleres ridícules i diversos guixots que la tapen.... Fa fàstic, francament, aquest comportament. Els autors són individus que no en tenen prou d'exercir el seu masclisme en tots els àmbits de la vida, ja sigui verbal, gestual o comportamental; odien, també, tot allò que denunciï la inferiorització, el tracte sexista en tota mena de situacions, de vegades subtils, d'altres grolleres, i la violència somorta o manifesta de caràcter físic o psicològic que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Per això, davant la més mínima manifestació de reafirmació femenina contra aquesta mentalitat ancestral, reaccionen vandàlicament. Pensen: 'Si les dones es reafirmen com a dones", nosaltres ens reafirmem com a mascles. Què passa?'.

Primaris com són, els seus guixots -el guixot va ser la màxima nota que van obtenir en gramàtica a l'escola- expressen l'agressivitat que acumulen i la necessitat que tenen de marcar territori. Per entendre'ns, eleven el seus guixots a la categoria de les seves micturicions.

Una de les imatges on hi apareix un penis gegant / Foto: Víctor Alexandre

Segona imatge de la qual parla Víctor Alexandre a l'article d'opinió / Foto: Víctor Alexandre

Imatge on s'ha pintat un bigoti / Foto: Víctor Alexandre