Pros i contres d'un tren soterrat


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 1/juliol
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara fa uns dies, el vicepresident Jordi Puigneró, del qual depèn també la conselleria de Polítiques Digitals i Territori, expressava la necessitat de soterrar, ni que fos parcialment, la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat al seu pas per Sant Cugat. Ho argumenta en el sentit que, un cop fets els soterraments de Sabadell, Terrassa i Rubí, l'única ciutat important que restaria seria Sant Cugat. Té raó, sembla que hi ha raons que fan inevitable el soterrament.

Una d'aquestes raons és l'amenaça de col·lapse que plana sobre Sant Cugat arran de l'increment del nombre d'usuaris de la línia, cosa que fa que sigui cada cop més urgent la construcció d'un nou túnel que ampliï les prestacions de l'actual i, en conseqüència, millori el servei que ara mateix és a punt d'arribar al topall. Cal tenir en compte que no trigarem a passar dels 80 milions d'usuaris anuals d'avui als 110 en pocs anys i que, d'acord amb la configuració del túnel existent, ja no és possible fer-hi circular més trens ni escurçar el temps del recorregut a la línia del Vallès.

Un altre element que aconsella el soterrament de les vies a Sant Cugat és que suposaria un guany per a la ciutat gràcies al qual deixaria d'estar dividida per la frontera que marca el tren. De la mateixa manera que hi ha molts pobles del Maresme que pateixen la interposició del tren entre la vila i el mar, també Sant Cugat té l'obstacle del tren dins del seu terme municipal. El soterrament, per tant, permetria la reunificació de dues zones de la ciutat. Un dels peticionaris ha estat l'Ajuntament. La part negativa de tot plegat és que si el soterrament és molt extens, el trajecte de Sant Cugat a Barcelona, que ara transcorre a l'aire lliure entre Vallvidrera i Sant Cugat i que és molt bonic, el perdrem. Desapareixeran la llum natural i la possibilitat de mirar per la finestra i s'imposarà la foscor del túnel.

Hom potser dirà que la imatge del tren a l'aire lliure és una visió romàntica, d'una altra època. Segurament que ho és. Però que sigui romàntica no vol dir que sigui dolenta. Em pregunto si realment és bona aquesta desconnexió entre l'individu d'avui i el seu entorn natural. El progrés ho justifica tot? El canvi climàtic ens diu que no. El progrés ha esdevingut una mena de religió que converteix en heretge tot aquell que gosa fer preguntes incòmodes sobre les seves contrapartides. La lògica del progrés diu que la nostra velocitat és prioritària. Per això, quan la natura obstaculitza la nostra velocitat, sacrifiquem el plaer del viatge en nom de l'arribada i optem per la foscor. Em temo que el dia de demà la foscor no serà una opció, viurem en la foscor. Però no em feu cas, sóc un heretge.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.