La lectura al tren

Víctor Alexandre

Publicat: el 22/abr/22
Opinió| Columnes

És molt encertada la iniciativa dels Ferrocarrils de la Generalitat, coincidint amb la diada de Sant Jordi, d'alliberar uns cinc-cents llibres a les estacions per tal que els usuaris dels trens els agafin, els llegeixin i, si els ve de gust, els deixin de bell nou al servei d'altres persones. Em sembla una iniciativa bonica per mirar de compensar l'addicció al mòbil i la irracional necessitat de mirar-lo que tantíssima gent sembla tenir cada minut passiu de la seva vida.

Abans, la gent emprava l'estona de desplaçament en tren per llegir el diari o un llibre. Mitja hora o tres quarts d'anada i mitja hora o tres quarts de tornada donaven com a resultat una hora o una hora i mitja de lectura mínima cada dia. I és que el tren i els llibres sempre havien fet molt bona parella. Ara, això ja és història. És cert que encara es veu algú amb un llibre a les mans, però, a més de ser normalment una persona de mitjana edat en amunt, és obvi que es tracta d'un ésser romàntic en fase d'extinció. No trigarem gaire a considerar excèntric aquell individu que, en clara oposició a la resta de passatgers, faci el viatge amb els ulls posats en un llibre en comptes de dur-los posats en un mòbil.

Per això, abans que aquest atziac moment arribi, m'agrada que la companyia nacional de ferrocarrils del meu país opti per promoure la literatura. Ja havia fet moviments en aquest sentit quan va batejar alguns trens amb noms d'escriptors catalans, com ara Mercè Rodoreda o Montserrat Roig, però ara n'hi afegiran tres més: Gabriel Ferrater, Aina Moll i Joan Fuster. Penso que, a més d'això, estaria bé que a l'interior dels vagons, en espais adients i ben visibles, els usuaris poguessin llegir diverses frases o engrunes de la literatura d'aquell escriptor. Vull dir que posar el seu nom a un tren és molt lloable, però difondre'n l'obra, ni que sigui per mitjà de bocins ben triats i escampats, seria encara molt millor. La nostra literatura està plena de pensaments que conviden a la reflexió interior. Per què no aprofitar-los per ajudar la gent a pensar i a llegir més?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista