Alguns santcugatencs, cansats que el govern municipal no els faci cas, m'han demanat que jo en parli del mal estat del paviment dels seus carrers. He de dir que em sembla que em sobrevaloren, perquè cap dels precs o demandes que, amb fotos incloses, he exposat per iniciativa pròpia o fent-me ressò d'alienes ha servit de res els darrers tres anys. En absolut. Per citar-ne un parell: els escocells inútils que hi ha al cantó dels matolls de l'avinguda de les Corts Catalanes, que ni es tapen ni s'hi planten arbres, o les anelles d'aparcament de bicicletes, a la rambla del Celler, entre els números 39 i 41, que només poden fer la meitat de la seva funció per culpa d'uns testos gegants que hi tenen arrambats.
En el cas d'avui es tracta dels sots i dels desnivells existents en un tram del carril bici del carrer de Puig i Cadafalch, a prop del parc de la Pollancreda, i de les voreres aixecades per la força de les arrels dels arbres a les voreres de l'avinguda del Pla del Vinyet. Això no treu, és clar, que hi hagi molts altres llocs afectats de la mateixa manera. Per aquest motiu, tot i estar convençut de l'esterilitat d'aquestes línies i d'haver-ho transmès així als qui amablement confien en mi, me'n faig ressò perquè, com deia l'estimat Manuel de Pedrolo, "cal queixar-se encara que no serveixi de res".
En el cas dels desnivells del carril bici esmentat, no només responen a un paviment mancat de manteniment sinó que s'hi formen bancs de fulles mortes o tolls d'aigua quan plou. I en el cas de les voreres aixecades i de les rajoles trencades, el fet respon a un estat d'abandó que pot provocar caigudes de persones grans que, precisament per ser grans, poden comportar trencament de fèmur i esdevenir greus. No oblidem que tot dany causat per un desperfecte a la via pública és responsabilitat de l'Ajuntament. Sempre.
Aquests darrers dies s'han repintat les línies de senyalització del carril bici de la rambla del Celler que, en alguns trams gairebé ni es veien. Està molt bé. Curiosament, hi ha un tros d'aquests mateixos trams, just davant del passeig de Francesc Macià, que ha quedat per fer. Talment com si algú se n'hagués oblidat o la pintura s'hagués acabat. Queda dit, estimats santcugatencs que m'ho heu demanat. El grau d'esperança és molt personal i depèn de cadascú.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.