Tots som Ucraïna

Víctor Alexandre

Publicat: el 4/mar/22
Opinió| Columnes

Els santcugatencs d'origen ucraïnès, tot i la distància que els separa d'aquelles terres, ara envaïdes pels tancs russos, estan vivint dies dramàtics per les notícies que els arriben acompanyades d'imatges esfereïdores de violència contra una població indefensa i aterrida. Per comprendre la seva angoixa i desesperació n'hi ha prou que ens posem al seu lloc tot canviant-ne el subjecte, és a dir, canviant Ucraïna per Catalunya. El seus sentiments contraposats d'impotència, de ràbia, de dolor i de patiment per les famílies atrapades en aquell infern van i vénen tot esperant que la Unió Europea intervingui i es produeixi un miracle. Però els dies passen, el nombre de morts va creixent, la destrucció del país augmenta i l'actuació de Brussel·les es redueix a grans discursos, sancions de dubtosa utilitat i a belles paraules o, en el millor dels casos, a mesures econòmiques que, com s'ha vist, fan pessigolles a l'invasor i no serveixen per aturar la matança.

Però la Unió Europea no és res més que un gèlid club d'interessos estatals que mai no mou un dit sense haver agafat abans la calculadora. No dic que la calculadora hagi de ser bandejada, però em sembla que a la vida hi ha valors més importants que el valor dels diners. Som una comunitat humana formada per 450 milions de persones que, més enllà de les enormes diferències socials que hi conviuen, ha aconseguit el millor benestar del planeta, cosa que l'ha convertit en la terra promesa de milions de persones de llocs menys afortunats. És ben cert que, quan arriben aquí topen amb una realitat molt més crua i s'adonen que l'havien idealitzada, per exemple, la seva diferència de tracte d'acollida segons el color de la pell dels refugiats, però aquest racó de món encara és un oasi en comparació amb la fam o la guerra que els ha obligat a fugir. Per això continuen venint.

I és que malgrat les dificultats que tenim per arribar a fi de mes, som els rics del planeta, som els afortunats que tenim cobertura sanitària i uns mitjans tecnològics que en altres indrets no poden ni tan sols somiar. I aquesta estabilitat, que hauria de ser universal, ens ha fet egoistes, gelosos del benestar del nostre sofà, de la nostra calefacció o del nostre aire condicionat, és a dir, de valors materials que no volem perdre perquè són el fruit d'una lluita de molts segles i amb un cost immens en vides humanes.

Tanmateix, ser els rics del planeta no ens hauria de deshumanitzar, no hauria d'enfredorir els nostres sentiments ni impedir que ens bulli la sang davant els morts i la devastació que deixen darrere seu els tancs d'un dement sanguinari com Vladímir Putin. "Occident ens ha deixat sols", diu Ucraïna. I té raó. És trist, però té raó. El seu Occident més proper, que és la Unió Europa, l'ha deixat sola, completament sola i al peu dels cavalls d'un imperi assedegat de dominació.

Els santcugatencs d'origen ucraïnès i rus es manifesten davant de l'Ajuntament per demanar que s'aturi la barbàrie, que s'aturi la invasió, i per demanar també que la Unió Europea protegeixi els drets humans que Rússia, ara mateix, està violant amb total impunitat. Aquesta és la gran pregunta que la Unió Europea s'ha de respondre a si mateixa: vol ser admirada per la seva economia o per la seva humanitat?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista