Tot passejant amb Eliot

Víctor Alexandre

Publicat: el 21/gen/22
Opinió| Columnes

He de dir que per a mi ha estat una joia llegir la traducció al català que Josep Maria Jaumà ha fet de la poesia completa de T. S. Eliot. El llibre es diu així, 'Poesia completa', i recull en set-centes pàgines, en versió bilingüe amb l'original anglès, els poemes d'estudiant que Eliot va escriure entre els setze i els vint-i-dos anys, els de joventut no recollits en llibre, diversos poemes tampoc no recollits en llibre, versos que havia fet per als amics, versos de circumstàncies, els 'Quatre quartets' i obres com 'La terra erma', 'Els homes balmats', 'Corals de 'la roca'' o l'inacabat 'Coriolà'.

L'any 2016, Josep Maria Jaumà va ser guardonat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes amb el Premi Cavall Verd per la seva traducció de 'Irlanda indòmita, 150 poemes de W. B. Yeats', del Premi Nobel de Literatura William Butler Yeats, un llibre exquisit que em va plaure moltíssim comentar des de Cugat Mèdia en l'article titulat 'Un senyor de Dublín i un senyor de Sant Cugat'. Ara, com dic, Jaumà ha traduït Eliot i ha estat tot un regal deixar-me endur pel cicle de les estacions i de la naturalesa que descriu a 'La terra erma', un poema del 1922 que ens parla d'Europa, de la seva desolació i del nombre esfereïdor de morts que va provocar la Primera Guerra Mundial.

En el llibre, en Jaumà ens explica que Eliot, inicialment, va publicar aquest poema en una revista que dirigia ell mateix, entre textos de Dostoievski, Hermann Hesse i May Sinclair, i que després d'aparèixer en una altra revista va aconseguir tenir forma de llibre a Nova York. Malauradament, Ezra Pound, el gran mentor d'Eliot, va suprimir la meitat del poema i els fragments eliminats no es van trobar fins a la mort del poeta a la Biblioteca Pública de Nova York. Aleshores, quan Valerie, la vídua d'Eliot, va convidar Pound a veure aquells fragments, Pound, que ja era vell, no va parar de plorar mentre els llegia penedint-se del mal que havia fet al seu amic amb aquella mutilació. Curiosament, Eliot només considerava aquell poema com "l'alleujament d'una insatisfacció personal", un "rondineig", i no va tornar a escriure poesia fins al cap de tres anys més tard.

A mi, personalment, em colpeixen aquests mots cada cop que els llegeixo:

«Què és aquest soroll a dalt de l'aire
remor de lament maternal
qui són aquestes hordes encaputxades expandint-se
per planures sens fi, entrebancant-se amb el terra clivellat
encerclat només per l'estès horitzó
quina és aquesta ciutat sobre les muntanyes
detonacions i canvis i explosions en l'aire violeta
torres que cauen
Jerusalem Atenes Alexandria
Viena Londres
irreals.»

Hi ha un vincle entre la societat atemorida i desconcertada d'aquells primers anys del segle XX i la no menys atemorida i desconcertada d'aquests primers anys del segle XXI, és un vincle que fa que sigui un encert la recuperació editorial de T. S. Eliot en llengua catalana a través de la formidable traducció que ha fet Josep Maria Jaumà de la seva poesia completa i a la qual ha dedicat tres anys. He de dir que per a mi ha estat tot un goig passejar aquests darrers dies amb el llibre a les mans sentint Eliot al meu costat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista