Inicia sessió 
Registra't
En el llibre, en Jaumà ens explica que Eliot, inicialment, va publicar aquest poema en una revista que dirigia ell mateix, entre textos de Dostoievski, Hermann Hesse i May Sinclair, i que després d'aparèixer en una altra revista va aconseguir tenir forma de llibre a Nova York. Malauradament, Ezra Pound, el gran mentor d'Eliot, va suprimir la meitat del poema i els fragments eliminats no es van trobar fins a la mort del poeta a la Biblioteca Pública de Nova York. Aleshores, quan Valerie, la vídua d'Eliot, va convidar Pound a veure aquells fragments, Pound, que ja era vell, no va parar de plorar mentre els llegia penedint-se del mal que havia fet al seu amic amb aquella mutilació. Curiosament, Eliot només considerava aquell poema com "l'alleujament d'una insatisfacció personal", un "rondineig", i no va tornar a escriure poesia fins al cap de tres anys més tard.
A mi, personalment, em colpeixen aquests mots cada cop que els llegeixo:
«Què és aquest soroll a dalt de l'aire
remor de lament maternal
qui són aquestes hordes encaputxades expandint-se
per planures sens fi, entrebancant-se amb el terra clivellat
encerclat només per l'estès horitzó
quina és aquesta ciutat sobre les muntanyes
detonacions i canvis i explosions en l'aire violeta
torres que cauen
Jerusalem Atenes Alexandria
Viena Londres
irreals.»
Hi ha un vincle entre la societat atemorida i desconcertada d'aquells primers anys del segle XX i la no menys atemorida i desconcertada d'aquests primers anys del segle XXI, és un vincle que fa que sigui un encert la recuperació editorial de T. S. Eliot en llengua catalana a través de la formidable traducció que ha fet Josep Maria Jaumà de la seva poesia completa i a la qual ha dedicat tres anys. He de dir que per a mi ha estat tot un goig passejar aquests darrers dies amb el llibre a les mans sentint Eliot al meu costat.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.