Testos i anelles en conflicte

Víctor Alexandre

Publicat: el 31/des/21
Opinió| Columnes

Sembla mentida com certes coses que podem considerar elementals, de raonament simple a primer cop d'ull, passen del tot desapercebudes a aquells que en són responsables. Tots cometem errors, ja sigui fruit d'un descuit o d'una distracció, i és noble que ho reconeguem i que intentem esmenar-los. Sobta, però, que el descuit o la distracció provinguin de tres o quatre persones alhora i d'unes directrius oficials.

És d'agrair que l'Ajuntament de Sant Cugat instal·li anelles per tal que els ciclistes puguin encadenar-hi les seves bicicletes, i és d'agrair també que en les voreres prou amples s'instal·lin plantes en testos de grans dimensions que ornamenten els carrers. Estem parlant d'anelles que poden allotjar dues bicicletes, una per cada banda, i d'uns testos que poden coexistir amb les bicicletes aparcades. Tot plegat denota detallisme i cultura cívica. Per això sobta que hi hagi llocs on aquesta coexistència entra en col·lisió.

Situem-nos, per exemple, a la rambla del Celler, entre els carrers de Sant Medir i Baixada de l'Alba. En aquest tram hi ha diversos testos, però n'hi ha dos, concretament, que són a tocar de les dues úniques anelles destinades a l'aparcament de bicicletes. Fins aquí, res de particular. Tot correcte. Però, ves per on, la manca de raciocini a l'hora d'establir el punt d'emplaçament dels testos fa que les anelles esmentades només puguin complir la meitat de la funció a què estan destinades, ja que els testos, en contra del sentit comú més elemental, han estat posats arran de les anelles. Tocant-les, fins i tot, de manera que fan totalment impossible que cap bicicleta es pugui encabir en un dels costats. És a dir, que a dues anelles pensades per a l'aparcament de quatre bicicletes, els hi han encolomat una disposició dels testos que només permet que en siguin dues.

Cal remarcar que estem parlant de testos inamovibles per una persona, testos que pel seu pes extraordinari només poden ser traginats per la grua que els va instal·lar. I cal remarcar també que la inhabilitació d'una part de les anelles no respon pas a cap problema d'espai, hi ha espai de sobres perquè coexisteixin ambdues coses, testos i anelles, per la qual cosa els usuaris de les anelles pregunten als responsables municipals en què estaven pensant quan va donar una ordre tan absurda i com és que ni tan sols el cap de la brigada, supervisor de la instal·lació, es va adonar del despropòsit.

En la seva circulació a la xarxa, acompanyo aquest text amb imatges que mostren els testos i les anelles i com la limitació d'espai obliga els ciclistes a encadenar les bicicletes als fanals, que és justament el que es pretenia evitar. Veurem si els responsables municipals ho esmenen. Alguns ciclistes em diuen que és picar ferro fred.

Imatge de la queixa a la qual fa referència Víctor Alexandre / Foto: Víctor Alexandre