Com pots ser pròsper si no ets lliure, senyora Chacón?

Víctor Alexandre

Publicat: el 10/des/21
Opinió| Columnes

Són ben lamentables les declaracions d'Àngels Chacón, del PDeCAT, en el seu pas per Sant Cugat. Tota derrota espectacular com la que va patir a les eleccions catalanes aquest partit, hereu titular de Convergència en tots els sentits, polític i econòmic, hauria de servir perquè la seva direcció fes una profunda autocrítica i es replantegés un munt de coses. Tanmateix, res d'això no ha fet el PDeCAT. Tot al contrari, fugida cap endavant, carregar els neulers als altres i necessitat de viure sota el paraigua d'un altre partit, en la línia del que feia Unió amb Convergència, per subsistir amb diner públic.

Diu la senyora Chacón: "Nosaltres som el partit de la suma, el partit dels acords i el partit per treballar per la prosperitat del país; qui ha estat sempre en contra del qualsevol pacte amb nosaltres ha estat Junts per Catalunya i qui ha volgut que ens quedéssim anul·lats ha estat Junts per Catalunya". Ho diu així: repetint dos cops el nom de Junts per Catalunya, i no deixa de repetir-lo entre dues i quatre vegades cada dues frases. Renoi, quina obsessió.

Crida l'atenció que un partit com el PDeCAT, que va decidir restar, desmarcant-se de Junts per Catalunya, perquè li semblava massa independentista i massa d'esquerres, gosi autoproclamar-se "el partit de la suma". Crida l'atenció, també, que un partit com el PDeCAT, que va basar tota la seva campanya electoral en l'atac permanent a Junts per Catalunya, talment com si no hi hagués cap altre partit, gosi vantar-se de ser "el partit dels acords". I té gràcia, finalment, que un partit com el PDeCAT, que té un ideari proper a la Unió Democràtica de Duran i Lleida, gosi dir que se l'ha volgut "anul·lar".

Doncs no, senyora Chacón. La veritat de tot plegat, com li ha dit el veredicte de les urnes, és que les sigles que vostè representa no sumen. Ni tan sols la campanya mediàtica que els va fer el president Mas els va salvar del naufragi. Té una explicació, però. Vostès són autonomistes, i l'autonomisme és el passat. Ja sabem que utilitzen l'etiqueta "independentista", però ho fan com qui es posa un clavell al trau de l'americana. Un guarniment que va a la brossa tan bon punt l'americana torna a casa.

Curiós independentisme aquest que ve a dir-nos: som independentistes, però la independència ara no toca. És a dir, més autonomisme, més pujolisme, més política de peix al cove, més qui dia passa any empeny, perquè del que es tracta, al capdavall, és d'això, d'anar trampejant la dependència. Poques coses hi ha tan còmodes com la dependència, oi que sí, senyora Chacón? No has de fer res, no t'has de preocupar per res, només has d'obeir. Només obeir. Ni tan sols has de pensar. L'amo de la teva vida pensa per tu. Quina frase més meravellosa que podrien encunyar els partits autonomistes: "Catalans, acoteu el cap, Espanya pensa per vosaltres".

Tanmateix, les seves queixes no tenen fonament. Vostès no són uns perdedors. Tot al contrari. Vostès tenien una missió a complir i van reeixir. Certament, era una missió que semblava dissenyada en un despatx de Madrid per la flor i nata del col·laboracionisme català: Foment del Treball, La Caixa, Planeta, Codorniu..., però van reeixir. Es tractava que Laura Borràs, la persona més odiada pel Gobierno de España, després del president Puigdemont, no fos presidenta de Catalunya, i ho van aconseguir. Fins i tot, per si fos poc, van fer retruc a les municipals en molts ajuntaments, com el de Sant Cugat. Que no és un èxit, això? I tant que ho és!

Ens diu la senyora Chacón: "Treballem per la prosperitat del país". Doncs no, senyora Chacón. Cap prosperitat no és possible des de la dependència, cap persona o poble no poden prosperar sotmesos a una voluntat que no sigui la seva. Es treballa per la prosperitat quan s'és lliure. Quan s'és captiu, es treballa per la llibertat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista