Esquerra impedeix que Llarena sigui reprovat

Víctor Alexandre

Publicat: el 19/nov/21
Opinió| Columnes

A qui no conegui Catalunya i les seves misèries li ha de sobtar força que Esquerra Republicana, que afirma ser un partit independentista, amb nombrosos represaliats pels fets de l'U d'Octubre, s'aliï amb Ciudadanos i PSOE (el PSC no existeix) en la votació de l'Ajuntament de Sant Cugat tot impedint que el jutge Pablo Llarena sigui declarat 'persona non grata'. La Moció, presentada aquest dilluns per Junts per Catalunya, va rebre el vot favorable de la CUP, però no va prosperar per la raó esmentada.

En realitat, no hi ha motiu per a la sorpresa. La sorpresa hauria estat que Esquerra hi hagués votat a favor. Jo mateix, quan vaig demanar la reprovació d'aquest jutge en un article el 21 d'octubre passat, ja tenia ben clar que el resultat de la votació, malauradament, seria just el que ha estat. Arribats aquí, per tant, l'únic punt d'interès es reduïa a veure quines excuses de mal pagador empraria Esquerra per aliar-se amb el nacionalisme espanyol, defensor de Llarena.

En el ple es van dir autèntiques barbaritats que no van fer res més que retratar diàfanament la ideologia de Ciudadanos i PSOE, en la seva condició de partits nacionalistes espanyols. Ciudadanos, com a bon repressor, va negar la repressió de l'Estat i va acusar l'independentisme de "fer victimisme i el ploricó", i el PSOE, a través de Pere Soler, encara va anar més lluny i va arribar al paroxisme amb afirmacions que demostren el parentiu ideològic d'aquest partit amb Vox en la seva religió de la Unidad de España. Soler va agredir verbalment els regidors de Junts per Catalunya referint-s'hi amb aquestes paraules: "Necessiten mocions per convèncer que són la raça ària del país". Aquest és el nivell.

Com a català, d'altra banda, vaig sentir vergonya, vergonya profunda, davant l'enfilall de despropòsits que, a títol d'excusa, va expressar la portaveu d'Esquerra per no fer costat a Junts i a la CUP. Amb la cua de palla, mancada d'arguments, i sabent-se en fals per la manca de concordança entre dir-se 'independentista' i protegir el jutge Llarena, Esquerra va optar per la fugida endavant. És a dir, per l'atac. L'atac a Junts. Amb la CUP no s'hi va atrevir perquè governen plegats i hauria fet lleig. Fins i tot va atacar l'ANC! Sort que el torn de paraula té límit de temps, sinó també haurien rebut el president Puigdemont i el Consell per la República.

La manca d'arguments va portar Esquerra a justificar-se adduint que una vegada Mercè Conesa, quan era alcaldessa, va manifestar que no volia declarar ningú 'persona non grata'. Molt bé, i què? Què té a veure el parer personal de Mercè Conesa, l'any 2018, amb el d'Esquerra avui? No s'havia vist mai que un partit tingués com a referent la persona d'un altre partit fins al punt de subordinar-hi la seva acció política. Que no té idees pròpies, Esquerra, que necessita recolzar-se en l'opinió d'adversaris del passat per justificar-se en el present? Tan migrats anem de recursos intel·lectuals? Trist, molt trist, tot plegat. És trist veure l'autodegradació d'un partit fins a aquests extrems. Esquerra era tan neguitosament conscient que el seu vot en contra la interpel·lava i la posava en evidència, que no va poder evitar dir la frase que encara l'hi posava més: "Sembla que vulguin posar a prova el nostre grau d'independentisme".

Doncs bé, el resultat de la 'prova' va ser aquest: el jutge Llarena, un jutge que pren decisions merament ideològiques, que porta el seu ultranacionalisme espanyol a límits que violen les lleis internacionals, que atempten contra els drets humans i que hauria de ser portat davant d'un tribunal penal internacional, no pot ser declarat 'persona non grata' a Sant Cugat, lloc on hi té una residència, gràcies a la protecció d'Esquerra Republicana. Em pregunto com pot dormir tranquil algú que es diu independentista i que vota el mateix que l'ultranacionalisme espanyol i el mateix que hauria votat Vox, si fos al consistori. Si Heribert Barrera o Jordi Carbonell aixequessin el cap!

No és vàlid adduir que la declaració de 'persona non grata' no té transcendència jurídica, que només té caràcter simbòlic i que no servirà de res. I tant que serveix! No hi ha res en aquesta vida que no serveixi de res. Tots els actes d'un ésser humà, absolutament tots, per insignificants que semblin, tenen conseqüències directes o indirectes en nosaltres, en terceres persones i en el món. Absolutament tots. El discurs reaccionari del 'no serveix de res' és l'excusa dels qui, incapaços de fer, no suporten que altres facin tot allò que a ells els posa en evidència.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista