Tota la humanitat és una bessonada

Víctor Alexandre

Publicat: el 29/oct/21
Opinió| Columnes

La gent és igual a tot arreu. Sense desmerèixer les identitats individuals, que configuren les persones, i les identitats col·lectives, que configuren els pobles i les civilitzacions, la gent és igual a tot arreu. Només cal donar un cop d'ull a la història de la humanitat per veure que ens continuem angoixant i matant per les mateixes raons que ens angoixàvem i matàvem fa milers d'anys. Hem evolucionat i esmenat comportaments, però les pulsions més bàsiques i les preguntes més elevades romanen atrapades en la impertorbable essència de l'ésser humà.

M'hi ha fet pensar l'obra "Maleïts bessons", de Jordi Coca, escriptor que confesso que m'encanta, representada el 22 d'octubre passat a La Unió, de Sant Cugat, exquisidament interpretada per Esther Bové i Viqui Sanz. Em van semblar esplèndides totes dues en aquest creuament d'essència de Shakespeare i Beckett, més que no pas de textos seus pròpiament dits, en què es barregen pors, dubtes, anhels, sentiments, emocions, impulsions, neguits... pràcticament idèntics. D'aquí el títol de l'obra, "Maleïts bessons", perquè, ben mirat, tota la humanitat és una bessonada.

Potser, en llegir els noms de Shakespeare i Beckett, a algú li sobti que l'obra la representin dues actrius, en comptes de dos actors, però el gènere és irrellevant. No hi hem de veure dones, sinó persones. I també una immensa solitud. Aquesta solitud que és tan inherent a la condició humana i que, des del meu punt de vista, creix de manera inquietant en el segle XXI en la mesura que també ho fa el progrés tecnològic. En mig d'un mar de roba vella com a metàfora del passat associat al nostre destí, hi trobem dos éssers que, a través dels retrets que s'intercanvien, interpel·len indirectament l'espectador. Hi ha essència de "El rei Lear", i de "Els dos cavallers de Verona", i de "Tot esperant Godot", i de "Romeu i Julieta", i de..., però no es tracta de fer cap cursa per detectar-hi referents, això més aviat és contraproduent, sinó de deixar-se endur pel gavadal de qüestions que se'ns plantegen; incloses totes aquelles que tenen a veure amb el desistiment de responsabilitats, la lluita abandonada contra un poder tirànic o els ideals no reeixits.

Sí, la gent és igual a tot arreu. Per això l'obra, amb un recull d'aforismes, axiomes o preceptes formulats per impulsors i revolucionaris universals, ens ho recorda cap al final. I, en aquest sentit, els catalans tenim força motius per sentir-nos interpel·lats. La lucidesa de José Martí, líder de la independència de Cuba, ens ho recorda: "Poble que se sotmet, fineix". Lliçó per a tots els bessons del món.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista