Sense arbres i sense panots

Víctor Alexandre

Publicat: el 22/oct/21
Opinió| Columnes

Ara fa un cert temps, un any a tot estirar, l'Ajuntament de Sant Cugat va decidir tapar alguns dels escocells sense arbre que hi ha a l'avinguda de les Corts Catalanes, cantó de la hípica, entre el col·legi Europa i l'entrada de Can Caldés. Són escocells situats a l'estretíssima vorera que hi ha al costat del carril bici. La raó, suposo, és que, atesa la dificultat d'ampliar la vorera per la banda dels matolls, que és la part per on el terreny davalla, s’ha optat per tapar els escocells buits a fi de fer-la més transitable per als vianants. No sóc partidari de treure cap arbre, però si no n'hi ha i tampoc no se'n planta cap, sembla obvi que deixar l'escocell buit no sols suposa un obstacle a la vorera, sinó que afavoreix que algú hi pugui prendre mal. Fins aquí, per tant, res a dir. Cobrir-los està ben fet.

Una altra cosa és que s'hagin tapat alguns escocells buits, molt pocs, mentre que la majoria continuen existint. Un escocell només té sentit com a clot fet entorn de la soca d'un arbre perquè retingui l'aigua amb què se'l rega. Però si no hi ha arbre, l'escocell no té cap raó de ser i esdevé, com dic, una nosa i un perill. En aquests moments, en l’espai que he citat, hi ha exactament dinou escocells buits, dos de grans, que fan 120 x 100 centímetres, que és l'espai de trenta panots, i la resta de petits, de 60 x 60, equivalents a sis panots. La pregunta és: què hi fan? Quina és la seva raó de ser? Si no s’hi ha de plantar cap arbre, què hi fan ocupant inútilment aquell espai. Per què s'obliga el vianant a sortejar contínuament uns forats que no tenen cap funció?

El sentit comú diu que el més lògic fóra cobrir-los, és clar. I doncs per què no es fa? Tenint en compte que per aquella vorera hi passa cada dia moltíssima gent i que una bona part ho fa practicant exercici, costa d'entendre-ho, francament. He calculat que la cobertura d'aquests dinou escocells no demana més d’uns cent seixanta-dos panots, cosa que, a no gaire més de vint euros la unitat, no sembla pas cap xifra prohibitiva. Sobretot si la comparem amb les demandes que puguin presentar contra l'Ajuntament els vianants que ensopeguin, caiguin i pateixin trencament de braços, cames o fèmur a causa de la negligència que suposa l'abandonament d'aquests forats a la via pública.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista