El cas Guillem Padilla

Víctor Alexandre

Publicat: el 16/jul/21
Opinió| Columnes

És una molt bona decisió que, malgrat haver estat finalment absolt, la família del santcugatenc Guillem Padilla, el noi de la dessuadora carbassa, mantingui la denúncia per agressions i tortura contra la policia espanyola durant la vaga general del 18 d'octubre de 2019 a la Via Laietana de Barcelona.

Com recordarem, en Guillem, que en aquells moments tenia 16 anys, estava assegut a terra pacíficament, com la resta de manifestants, quan, de sobte i sense motiu, la policia espanyola va carregar i la gent va recular. En Guillem també volia fer-ho, però s'entretingué recollint la seva motxilla i els antiavalots s'hi van acarnissar. Un vídeo mostra com, en veure'l indefens, sis policies es llancen contra ell i, quan ja el tenen, s'hi afegeixen sis més. Dotze energúmens armats damunt d'un noi de 16 anys que no els feia absolutament res.

Va ser així com va rebre una pluja de cops de porra a les cames, als colzes i a l'esquena, i com li van deixar els genolls cremats per la pressió contra l'asfalt, primer, i per les tortures després, a la prefectura de Via Laietana. Allà el van obligar a romandre emmanillat i agenollat a terra tot clavant-li mastegots acompanyats de paraules d'odi ètnic per la seva condició de català i independentista, i prohibint-li que mogués el cap quan va veure un policia amb un ganivet a la mà: "¡Como vuelvas a girar la cabeza te la arranco!".

És obvi que mantenir la denúncia és picar en ferro fred, perquè la catalanofòbia de la justícia espanyola és prou coneguda. Tanmateix cal fer-ho per poder dur el cas a la justícia europea. Aquesta, és clar, no podrà esborrar l'agressió soferta pel Guillem, però Espanya, com a mínim, haurà de rescabalar-lo econòmicament.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista