Revolta de bruixes

Víctor Alexandre

Publicat: el 2/jul/21
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, a la Nau de Valldoreix, el Grup de Teatre Espiral va representar l'obra 'Revolta de bruixes', de Josep Maria Benet i Jornet, en dues funcions que van ser tot un èxit de públic. Sempre fa goig veure els teatres plens, perquè diu molt de la societat a la qual pertanyen. Malauradament, la Covid-19, amb les restriccions, ha fet estralls en aquest sentit i es pot dir que pràcticament s'ha carregat la temporada 2020-2021. Aquesta és la raó per la qual la gent d'Espiral s'han vist obligats a fer continus ajornaments tot esperant la remissió de la pandèmia.

L'obra, finalment, interpretada aquí per Maite Cuevas, Isabel Valbuena, Anna Pou, Núria Bou, Encarna Adelantado, Maria Rosa Casaponsa i Antoni Balaguer, sota la direcció de Trini Escrihuela, ha pogut pujar a l'escenari i mostrar-nos com el mig segle que fa que Benet i Jornet la va escriure, entre 1971 i 1975, no li ha fet cap mal i el públic segueix perfectament les diferències de caràcter, les tensions i les diferents actituds davant la vida d'aquestes sis dones de fer feines d'una empresa qualsevol així com la seva relació amb l'home que les vigila.

És paradoxal que 'Revolta de bruixes' sigui avui una de les obres més conegudes de Benet i Jornet, potser la més famosa entre el gran públic, i que, en canvi, quan es va publicar en llibre el 1976, fos menystinguda. Ningú no en va fer cas. La crítica encara menys. Indiferència total. Només una companyia amateur de Valls la va voler representar. Per sort, malgrat l'apatia de Catalunya, a Espanya s'hi van interessar quatre anys després i l'abril de 1980 el Centro Dramático Nacional la va estrenar a Madrid en versió espanyola dirigida per Josefina Molina amb un repartiment de luxe: Maria Asquerino, Berta Riaza, Enriqueta Carballeira, Julieta Serrano, Marisa Paredes, Carmen Maura i Luis Politi.

Com és lògic, Benet i Jornet n'estava molt content, d'aquesta estrena, perquè el que vol tot dramaturg és que els seus personatges prenguin vida a l'escenari. Però ell era un dramaturg català i aquella obra romania inèdita en la seva llengua al seu país. Per això se'n dolia sempre, de la manca d'autoestima catalana, i deia: "La mica de ressò que algun cop hagin pogut tenir les meves obres fora del seu àmbit natural afalaga i recompensa, però jo escric en primer lloc per al públic català, no per res, sinó perquè català sóc. D'aquí una certa tristesa, una certa recança tant per mi com, fet i fet, per la societat de la qual he sortit. Al marge del seu interès real, sempre discutible, el fet que l'obra d'un autor català, i no és la primera vegada que passa en la història del nostre teatre, sigui explotada abans en una altra llengua que no pas en aquella en la qual va ser escrita, anuncia que alguna cosa no acaba de funcionar".

Tenia tota la raó, en Benet i Jornet. Va caldre la versió espanyola 'Motín de brujas', perquè el desembre del 1981 'Revolta de bruixes' pugés a l'escenari del Teatre Romea i, per fi!, s'estrenés professionalment en versió original a Catalunya amb Àngels Moll, Carme Fortuny, Maife Gil, Lourdes Barba, Montserrat Carulla, Mercè Managuerra i Alfred Luchetti. I és que som així. Moltes gràcies, Espiral!

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista