La bajanada del 'Delivery' i del 'Take Away'

Víctor Alexandre

Publicat: el 28/mai/21
Opinió| Columnes

El coronavirus ha fet estralls en la immensa majoria de sectors de la nostra societat. És molt difícil trobar-ne algun que en major o menor mesura no s'hagi vist afectat, cosa que, de retruc, ha colpejat terriblement l'economia familiar. Les restriccions de mobilitat hi tenen molt a veure en aquesta qüestió i alguns comerços han hagut d'adoptar sistemes de venda que abans no practicaven. Molts restaurants i establiments de menjar, per exemple, han incorporat l'opció de cuinar plats per emportar o per dur-los a casa del client. Abans no ho feien i ara sí. Han pensat: 'Si el client no ens ve a la botiga, portem-li la botiga al client'. És així com han proliferat els cartells que diuen 'Take away' o 'Delivery'. I els ha anat força bé.

Fins aquí, per tant, no hi ha res a dir. El que em crida l'atenció és que coses tan senzilles i properes, com ho són l'opció d'emportar-nos el menjar o de fer que ens el duguin a casa s'hagin de dir en anglès, talment com si en català no poguéssim dir el mateix, com si la llengua catalana fos una llengua escardalenca mancada de paraules que expressin accions tan elementals. Tota la vida, del menjar per emportar, n'hem dit 'menjar per emportar', i tota la vida, del repartiment a domicili, n'hem dit 'repartiment a domicili'. Ara, ves per on, no es pot dir. Fa provincià, fa carrincló. Resulta molt més modern i súper 'fashion' dir: 'Take away' i 'Delivery'. Oh, quina modernor! Oh, que moderns que som! Quin orgasme, tu!

Hom, ingènuament, podria pensar que aquests establiments reben comandes d'Anglaterra, de França, de Dinamarca, de Portugal... i, és clar, fan els cartells pensant en aquests clients. Però si fos així, els anglesos, els francesos, els danesos o els portuguesos no necessitarien llegir cap cartell penjat a la porta de l'establiment, perquè la comanda la farien des de casa seva. Per tant, només podem fer una cosa, que és preguntar-nos a què treu cap l'ús dels termes 'take away' i 'delivery' podent dir perfectament i entenedorament 'menjar per emportar' i 'repartiment a domicili'?

L'altre dia, un senyor gran em preguntava: "Què vol dir, 'delivery'?". Li vaig respondre: "Lliurament a domicili" o "repartiment a domicili", i em va respondre: "I per què, doncs, no en diuen 'lliurament'" o "repartiment a domicili"? Meravellosa i irrefutable pregunta. Hi ha preguntes que no tenen resposta, perquè gaudeixen de la virtut de deixar tan retratat l'interlocutor que aquest només pot balbucejar un estirabot.

No hi ha res de provincià en l'ús dels termes 'menjar per emportar' i 'repartiment a domicili'. Tot al contrari. El provincianisme rau precisament en l'estúpida creença que dir-ho en anglès ens fa més moderns, més entenedors, més "guais del Paraguai". Millors, en definitiva. Doncs no. Ens fa més provincians. El provincianisme rau a creure que tot allò que ve de fora és millor que el que ve de dins i que, per clara i diàfana que sigui una expressió, com és el cas, sempre serà inferior a la manllevada d'una altra llengua. Creença ben ridícula que té la consistència d'un castell de sorra.

També és ridícul el pretext que diu que "en anglès ho entén tothom". Mentida. Si ho entengués tothom, aquell senyor no hauria tingut cap necessitat de preguntar-me què coi volia dir 'delivery' i 'take away'. Quina estranya paradoxa: aquests establiments es queixen de la davallada de clients causada per les mesures contra la pandèmia i, tanmateix, foragiten tota la clientela d'una franja d'edat que no entén els seus rètols. És normal que el senyor se sentís ofès: aquells rètols, indirectament, li estaven dient: "Si no ens entens és que ets un fòssil o un carallot, vés-te'n a casa i menja't un calçot". No tots els establiments fan aquesta selecció "natural", però. N'hi ha de raonables, que no els cal fer-se el moderns, perquè ja ho són, i s'expressen així: 'Menjar per emportar' i 'T'ho portem a casa'.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista