Inicia sessió 
Registra't
Parlo d'aquesta qüestió a propòsit de la detenció, dies enrere, d'un home de trenta-dos anys, treballador del gimnàs municipal de la Rambla de Celler, de Sant Cugat, gestionat per l'empresa Eurofitness, acusat d'haver 'abusat' sexualment d'una menor de setze anys amb penetració inclosa. Resulta que, a ulls de la justícia espanyola, aquest individu no és un violador, només és un 'abusador'. És a dir, cal que la víctima s'hi jugui la vida i rebi una bona panadera per tal que, aleshores sí, aleshores pugui cursar la denúncia per violació. Dic la denúncia, perquè la sentència vindrà determinada per factors aliens, com ara la mida de la faldilla o de l'escot de la víctima, el seu caràcter, si és una dona oberta i simpàtica, si havia begut, si va entrar en un cotxe o en un lloc insegur, etc.
La diferència jurídica entre 'abús' i 'violació' no és poca cosa. Per la tipificació d'abús, la pena màxima és de sis anys; per la tipificació d'agressió, la pena és de quinze. Parem atenció en aquesta definició, perquè és molt il·lustrativa de la impunitat amb què una dona pot ser violada a l'Estat espanyol. Una violació amb penetració, com la de Sant Cugat, no es considera ni tan sols agressió. Només 'abús'. I què és un abús? Un abús és fer un ús excessiu d'alguna cosa. Arribats aquí, podem veure que, d'acord amb el marc mental dels redactors del Codi Penal, la dona pot ser usada per l'home. Si la penetra contra la seva voluntat però no la pega, perquè ella està morta de por i no cal, es considera que l'home s'ha extralimitat i ha comès un abús. Però violació? Naturalment que no! I ara! Introduir per la força un penis, un plàtan, un cogombre o el que sigui en la vagina d'una dona no és cap violació. Simplement és l'abús d'un bon home una mica arrauxat. I és que l'home, davant d'una dona vistosa, ja se sap... La carn és feble i fóra injust criminalitzar aquesta feblesa. Al capdavall, ell no va demanar néixer home. La culpa, en tot cas, seria dels seus pares, ves!
El redactors d'aquestes lleis i els jutges que les apliquen no són éssers vinguts d'un passat de quatre-cents mil anys, són persones d'avui, contemporànies del segle XXI, que, ni que sigui psicològicament, s'identifiquen amb el prisma de l'abusador-agressor-violador i només el castiguen de debò quan les evidències són indiscutibles. El missatge de fons és aquest: senyora, si la violen, procuri que, de passada, li facin la cara nova o que la matin. Altrament no podrem considerar-ho una violació.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.