Teatre, amics! Teatre sense manies!

Víctor Alexandre

Publicat: el 19/mar/21
Opinió| Columnes

L'any passat, arran de la pandèmia, tots els actes de celebració del Dia Mundial del Teatre van ser suspesos i la data va passar completament desapercebuda. És lògic que fos així, ja que el 27 de març de 2020 tots estàvem immersos en el confinament més dràstic que hem patit i les ciutats semblaven abandonades. Enguany les coses han millorat i, per bé que el coronavirus encara viu entre nosaltres, dominem més la situació i el teatre ha pogut tornar als escenaris. Amb moltíssimes limitacions, però ha tornat. També a Sant Cugat.

A Sant Cugat, el Dia Mundial del Teatre d'aquest 2021 tindrà, per sort, una nova edició de les 'Píndoles teatrals' a la plaça de Barcelona amb la representació de sis peces de quinze minuts de durada cadascuna a càrrec dels grups Aire teatral, Teatre a l'ombra, Magma 2011, Espiral, Fila Zero i dXoc teatre. Jo, personalment, sóc molt partidari de dur el teatre a les places per acostar-lo a la gent, perquè, per estrany que a algú li pugui semblar, hi ha molta gent que no va mai al teatre. Mai! És una cosa que sobta, com sobta també que hi hagi gent que no llegeix mai cap llibre. Mai! Però tant una cosa com l'altra existeixen i són ben reals. Amb relació a la lectura, la raó que més sovinteja és 'no tinc temps'. Tanmateix, ens faríem creus si comptabilitzéssim el temps que passem amb el mòbil a la mà al cap del dia tot enviant WhatsApp o mirant o enviant vídeos de tota mena. Realment és difícil tenir temps per llegir un llibre si quan disposes d'uns minuts els dediques al mòbil. I és que per al mòbil sempre hi ha temps.

Pel que fa al teatre, hi ha qui el veu com una cosa solemne, pròpia d'una sortida especial, molt diferent, per exemple, d'anar al cinema. Doncs no, anar al teatre hauria de ser exactament igual. Anar al teatre no és anar a una llotja del Liceu, ni a un casament, ni a un còctel al Palauet Albéniz. El teatre és un art humil, fet per comediants que ens expliquen històries que parlen de nosaltres mateixos, que ens mostren com som i que, tot sovint, ens enfronten amb les nostres contradiccions. El teatre és una coartada creada per l'ésser humà per dir-se en forma de divertiment tot allò que no gosa dir-se obertament. Omplim els nostres teatres. El teatre no mossega, el teatre desperta, enriqueix, emociona, sacseja, toca el cor, ajuda a pensar... I si ens ve de gust aplaudir una escena, un silenci o una rèplica fem-ho sense por, interrompem la representació sense manies. No esperem al final. Us asseguro que res no agraeixen més els actors i les actrius que saber que el públic està vivint l'obra amb la mateixa intensitat amb què la viuen ells. Teatre, amics! Teatre sense manies!

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista