El missatge de les urnes

Víctor Alexandre

Publicat: el 26/feb/21
Opinió| Columnes

No és pas cap novetat que l'independentisme a Sant Cugat guanya imparablement en cada contesa electoral. Sant Cugat del Vallès és un municipi independentista, i en aquestes darreres eleccions ho ha tornat a expressar de manera ben diàfana: les tres forces independentistes, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, han obtingut el 54,69% dels vots.

La força més votada ha estat Junts per Catalunya, amb 10.243 vots (24,35%), seguida d'Esquerra, amb 7.528 (17,89), i de la CUP, amb 2.836 (6,74). Pel que fa a la cua, tant En Comú Podem (6,56%), Ciudadanos (6,34%) i el PDeCAT (5,43%) han obtingut unes xifres ben escardalenques. El PDeCAT, de fet, ni tan sols ha obtingut representació al Parlament. Pel que fa a PSOE, Vox i PP, els resultats també han estat molt esquifits. El PSOE no ha passat dels 7.312 vots, i Vox i PP s'han quedat amb 3.119 i 2.286, respectivament.

El primer que salta a la vista, com dic, és la claríssima derrota espanyolista i, alhora, la claríssima victòria independentista, una victòria que encara hauria estat més espectacular sense la fractura que ha suposat l'escissió del PDeCAT dins de Junts per Catalunya. El PDeCAT és una fusió residual de les restes de Convergència i de la dreta pura d'Unió de Duran i Lleida i ha recollit el mateix que representa, és a dir, res de res. Convergència és morta, Unió és morta i el PDeCAT és mort. Tan mort com l'artefacte de Marta Pascal. És possible que Àngels Chacón miri d'inserir-se en un altre partit, però el que queda del seu PDeCAT en alguns ajuntaments és un miratge que s'esvairà irremissiblement en les properes eleccions municipals.

En el cas de Sant Cugat, el resultat de les eleccions catalanes té una segona lectura, o lectura complementària, en forma d'advertiment a l'actual govern de l'Ajuntament, i és que la ciutadania no aprova el tripartit local ERC-PSOE-CUP. S'hauria entès perfectament un pacte ERC-CUP, si els vots els haguessin donat la majoria, però l'aval al PSOE, un partit nacionalista espanyol, repressor de les llibertats, empresonador, inhabilitador i perseguidor de polítics dissidents i artífex del 155, és del tot inadmissible.

La ciutadania, com van demostrar els vots, volia un pacte de Junts (força guanyadora amb diferència) i ERC. O un pacte Junts-ERC-CUP. És a dir, un pacte entre les tres forces que representen l'opció majoritària a Catalunya, que és la independentista. La resta són excuses de mal pagador que no s'aguanten per enlloc, com la que diu que es tracta d'un pacte d'esquerres.

Esquerres? El PSOE, un partit d'esquerres? La CUP, sí que ho és, però el PSOE? ¿Un partit que viola els drets humans contra Catalunya, contra la immigració i contra els refugiats? Si us plau, mentides no. I cinisme tampoc. Junts per Catalunya és infinitament més d'esquerres que el PSOE. Infinitament! Deu ser per això, perquè el PSOE és un partit d'esquerres, que Ramon Espadaler, dirigent de la difunta i dretana Unió, s'hi sent tant a gust. I deu ser per això, també, que una part immensa dels votants de Ciudadanos i PP s'han repartit entre PSOE i Vox. Siguem seriosos. El Partit Socialista és un partit de dretes i nacionalista espanyol. Només cal mirar la seva trajectòria i la dels seus principals dirigents. L'important, però, és que les urnes han parlat. Ara caldrà veure si els partits estan disposats a respectar el missatge que han deixat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista