L'estripada de carnets de MES

Víctor Alexandre

Publicat: el 22/gen/21
Opinió| Columnes

Ben mirat, no sobta gens que les sis persones militants de MES, que són les sigles de l'anomenat Moviment d'Esquerres de Sant Cugat, amb un pacte amb Esquerra Republicana, hagin partits peres entre elles arran de la decisió de la seva assemblea nacional, celebrada dies enrere, d'integrar-se a la candidatura de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament. A quatre dels militants santcugatencs no els ha agradat aquesta decisió i han estripat el carnet de MES, entre els quals Ferran Villaseñor, antic cap de llista local del PSOE.

Tot plegat ve perquè alguns dels membres de MES no entenen que la seva formació se sumi a Junts per Catalunya, a escala nacional. Ells es defineixen com a "socialistes sobiranistes" i consideren que el seu lloc hauria de ser fent aliança amb Esquerra Republicana i no amb Junts per Catalunya. Afirmen, a través del seu portaveu, que és "antinatural una aliança amb la dreta liberal dels exconvergents, que ara es diuen Junts per Catalunya".

Analitzant aquestes breus paraules, hi trobem dues coses ben significatives. D'entrada, parem atenció en la definició que fan de si mateixos en dir-se "socialistes sobiranistes". És a dir, no són independentistes. La paraula "independència" els posa tan neguitosos que s'estimen més dir-se sobiranistes (que és una paraula buida), com si en aquesta vida es pogués ser sobirà sense ser independent. No hi ha sobirania sense independència, senyors i senyores de MES. Una sobirania sense independència, una sobirania sense Estat propi, no és independència, és dependència. I la dependència no és sobirania. Deixem de jugar amb les paraules per encobrir la subordinació a Espanya i enredar a gent poc reflexiva.

En segon lloc, és ben manifesta la manca d'arguments a l'hora de criticar l'aliança dels seus excompanys amb Junts per Catalunya. La cantarella (que no és només seva) de referir-se sistemàticament a Junts per Catalunya com els "exconvergents" denota una immensa feblesa. Malament rai, quan has de recórrer a aquest truc semàntic per intentar desacreditar el teu oponent, i encara pitjor quan necessites el truc per acreditar-te tu. Si això és l'únic que saps dir, si aquest és el teu gran argument contra ell és que vas despullat pel món i encara no te n'has adonat. Tanmateix, deixant de banda que Convergència Democràtica (com Unió o Iniciativa per Catalunya), és morta, i que qui l'ha succeïda no és ni molt menys Junts per Catalunya, sinó el PDeCAT d'Àngels Chacón i l'artefacte de Marta Pascal, podem jugar al joc que proposa la gent de MES. Juguem? Doncs juguem. Com és, senyors i senyores de MES que no fan servir també la mateixa cantarella amb la resta de partits? Com és, per exemple, que cada cop que parlen del PP, no hi afegeixen: "l'antiga Alianza Popular"? Com és que cada vegada que parlen del Partit Socialista no hi afegeixen: "el partit de la calç viva i de la banda terrorista GAL"?

Aquestes omissions són molt il·lustratives, però la darrera, a més d'il·lustrativa, desmunta tot el decorat dels escindits de MES. Que trobin antinatural un acord amb Junts per Catalunya i que en canvi hagin beneït un pacte d'Esquerra Republicana i la CUP amb el partit de la calç viva, de la banda terrorista GAL, del 155 i de l'empresonament, de l'exili i de la persecució d'independentistes ja ho diu tot. Hi ha coses que són inadmissibles des d'un punt de vista ètic, se sigui independentista o dependentista. N'hi ha prou de ser demòcrata.

Sembla, d'altra banda, que a MES no li interessi reconèixer que Junts per Catalunya aglutina un munt de gent que no té ni ha tingut mai cap relació amb Convergència. Cap ni una. De fet, Junts per Catalunya és infinitament més d'esquerres que el Partit Socialista. El Partit Socialista pot ser moltes coses, però d'esquerres no ho és en absolut. Només cal mirar la seva política racista amb la immigració i amb els refugiats (fins i tot prohibeix que Open Arms els reculli en alta mar), o el seu menyspreu classista vers els milers i milers de treballadors damnificats per les restriccions decretades arran del coronavirus. Però a MES, això, tant li fa; ho demostra el seu aval al pacte d'ERC amb aquest partit. És obvi que hi ha molt d'interès a fer passar el Partit Socialista per un partit d'esquerres per tal de justificar un futur tripartit al govern de Catalunya sota l'etiqueta de "pacte d'esquerres". Tot pacte nacional o municipal amb el PSOE presentat com a "pacte d'esquerres" és una mentida. Una mentida que respon a interessos de poder, per més que sembli una broma de mal gust parlar de poder en un país emmanillat, empresonat, exiliat i emmordassat com Catalunya.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista