Hora Bruixa, Escoles Coeducatives i sexisme

Víctor Alexandre

Publicat: el 8/gen/21
Opinió| Columnes

Vull felicitar el col·lectiu Hora Bruixa i la Coordinadora de Comissions de Gènere Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Sant Cugat (Escoles Coeducatives) per la campanya 'Jugar en igualtat, jugar en llibertat', que han dut a terme en el decurs d'aquestes festes de Nadal, Cap d'Any i Reis en defensa de les joguines igualitàries. Ha estat esplèndida, i molt didàctica. Les festes ja han passat, certament, i la campanya no podia ser permanent, però el temps que ha durat hauria d'haver servit per conscienciar els adults que tota joguina és molt més que una joguina. Una joguina és una peça més de l'engranatge educatiu que, per aquesta raó, ha de ser observada i reflexionada abans de ser adquirida.

Vivim en un món sexista farcit de missatges directes o subliminars que tendeixen a refermar els estereotips amb els quals hem crescut i que diferencien els rols entre homes i dones o que fomenten idees, actituds i conductes classistes, racistes, bel·licistes, etc. Són patrons, aquests, que, un cop arrelen, costa molt d'erradicar-los. Només cal mirar l'esmentada campanya. Si no hi hagués sexisme, o racisme, o bel·licisme..., no hauria calgut fer-la. Però sí que cal, perquè som a l'Europa del segle XXI, l'àrea més avançada del planeta i, tanmateix, no hem aconseguit erradicar totes aquestes xacres. Continua havent-hi homes que, encara no que no gosin confessar-ho o confessar-s'ho, es creuen superiors a les dones i les consideren purs objectes per a gaudi del mascle, continua havent-hi individus que categoritzen els éssers humans en funció del seu origen o color de la seva pell i continua havent-hi persones que experimenten plaer jugant a imaginar-se que maten altres persones. Matar, matar, matar..., una paraula ben comuna del nostre vocabulari.

El cinema industrial de Hollywood se n'ha fet tips de fomentar aquestes pulsions. El gènere western, per posar un exemple, ha estat un gènere farcit de grans pel·lícules clàssiques que jo estimo per la seva qualitat, però a les quals retrec l'apologia del masclisme o l'empremta racista que duien incorporades. No vull dir que es fessin amb aquesta intenció, es feien així perquè moltes coses que ara resulten ofensives eren considerades normals en aquell moment. I, en aquest sentit, el cinema industrial era un cinema pensat i fet per homes. El meu estimat John Ford, un dels millors directors de la història del cinema, feia un cinema de mascles, farcit de mascles, amb històries de mascles i on la dona tenia un paper merament ornamental, era un mer contrapunt circumstancial, romàntic, maternal o reforçador de la virilitat del mascle. Al final de la seva carrera, Ford va ser conscient d'aquesta discriminació amb relació als indis, que en els seus films havien mort a grapats, i a les dones, i va demanar perdó amb dos títols: 'El gran combat', que dignificava la figura de l'indi com a ésser humà, i 'Set dones', que, com el títol indica, estava protagonitzat només per dones i en el qual els homes tenien un rol absolutament insignificant.

Abans de regalar una joguina a un infant, crec que és força aconsellable que prenguem consciència de la responsabilitat que comporta la nostra elecció. Ajudem-lo a no jerarquitzar el gènere, la classe social o l'origen de les persones. La joguina que promou aquests valors perdura en el temps fins i tot quan ja no hi és.

Víctor Alexandre és escriptor i periodista