Un llibre per a reflexionar

Víctor Alexandre

Publicat: el 30/oct/20
Opinió| Columnes

El 8 d'abril d'enguany, en ple confinament, en Josep Maria Vallès, em va demanar si podia escriure un petit text que fos una reflexió personal sobre la situació creada pel coronavirus i a través de la qual expressés els meus sentiments. Dos dies després, el dia 10, casualment el del meu aniversari, l'hi vaig enviar i l'endemà el va publicar. El text que li vaig trametre es deia 'El benefici de l'adversitat' i jo hi expressava la meva convicció que tot infortuni, gran o petit, porta sempre implícita una lliçó de vida, un missatge existencial. Que siguem capaços de veure aquesta lliçó, de desxifrar-ne el missatge i d'extreure'n algun profit, depèn únicament de nosaltres.

La pandèmia, com sabem, no va remetre i en Josep Maria Vallès va acabar aplegant cent petits textos que, pel fet de ser fills de la Covid-19, va creure que ben bé podrien constituir un llibre col·lectiu els beneficis del qual fossin destinats justament a combatre aquesta malaltia mitjançant la Fundació de la Marató de TV3. I va reeixir. Ha estat així com el llibre ha esdevingut una realitat i ja fa mesos que és a les llibreries. Es diu senzillament 'Confinats' (Viena Edicions 2020), i els cent noms que hi han col·laborat pertanyen a sectors molts diversos de la societat: sanitat, ensenyament, dret, ciència, economia, empresa, premsa, política... i art, art en tots els seus vessants: literatura, pintura, teatre... A més, per descomptat, de la participació del president Quim Torra.

El més interessant del llibre és que mostra cent maneres de veure i viure el cop moral que ha suposat l'esclat d'una pandèmia que, a hores d'ara, supera els 40 milions de contagis i s'ha endut la vida de més d'un milió de persones arreu del món. A Catalunya hem superat amb escreix els 200.000 contagiats i voltem els 14.000 morts. Per això, quan sento dir a algú que 'a la Segona Guerra Mundial va morir més gent', talment com si una cosa exclogués l'altra, no sols ho considero una immoralitat i una actitud menfotista que provoca vergonya aliena, també fa que em pregunti si aquest és el 'consol' (el de la guerra) que tenen previst donar-se a si mateixos els indiferents en cas que una de les víctimes mortals per coronavirus sigui un fill seu.

Hi ha qui, per justificar la seva indiferència, addueix que el pitjor enemic és la por. No hi estic d'acord. El pitjor enemic no és la por, és la inconsciència. I també ho són l'egoisme i la insolidaritat. La creença que les coses dolentes només passen als altres és ridícula. Jo mateix he vist la mort de ben a prop a través d'una íntima amiga a la qual el coronavirus li va arrabassar la vida el 3 d'abril passat. És de molt mal gust fer bromes sobre aquesta qüestió.

Recomano, per tant, la lectura d'aquest llibre de 270 pàgines com una mòdica i alhora reflexiva contribució individual en la lluita contra una pandèmia que ha alterat la vida de tot el planeta. Aquesta lluita no es pot fer sense investigació científica, i la investigació científica no es pot fer sense mitjans econòmics. Els catorze milions d'euros recaptats per la Marató de TV3, el 2019, per exemple, són, en aquest sentit, una noble fita aconseguida gràcies a un munt de modestes aportacions individuals.

Confesso que una de les coses que més m'agraden d'aquest llibre és l'entrevista que l'autor, Josep Maria Vallès, fa a la seva filla, Maria Vallès, infermera del servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. És un relat preciós sobre com es viuen de portes endins d'un hospital els efectes de la pandèmia. M'agrada el que diu Maria Vallès no sols perquè té un gran valor divulgatiu, m'agrada especialment perquè traspua una gran humanitat. El llibre també.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista