La destrossa encara hi és

Víctor Alexandre

Publicat: el 24/jul/20
Opinió| Columnes

El dia 3 de juliol passat, vaig publicar un article en què denunciava la destrossa d'un mapa feta per uns vàndals a tocar de l'entrada del camí que porta al Pi d'en Xandri i al costat de la rotonda de l'escola Europa. Era un mapa que, sota el nom 'El Vallès Natural-Xarxa Comarcal de Senders', mostrava una guia de 59 rutes per poder practicar el turisme verd, passejades en bicicleta o fer un mos en algun racó del camí. La destrossa duia a terra des de mitjan de juny sense que es prengués cap mesura i ho vaig notificar a una persona molt important del consistori. No cal dir-ne el nom. Però, en veure que la destrossa continuava intacta, me'n vaig fer ressò en un article d'opinió amb el desig que la regidoria corresponent, en cas que continués sense tenir-ne coneixement, posés, ara sí, fil a l'agulla.

Va succeir, tanmateix, que la persona a qui jo havia donat originalment la informació, fotos incloses, se n'havia oblidat i l'article s'havia convertit en la primera notícia pública de l'acte de vandalisme. Fins aquí, per tant, no tinc res a dir. Tothom es pot oblidar d'una cosa i no seria just criticar-ho. Som humans. Però, per sorpresa meva, l'article, que era respectuós en tot moment, no va agradar al regidor de Via Pública i, en comptes de dir-me que ho desconeixia i que en prenia nota, va blasmar el meu comportament. El meu, sí!, no pas el dels vàndals. És a dir, es matava el missatger i se li feia un judici d'intencions. El regidor, fins i tot, va gosar dir per Twitter sobre què puc escriure i sobre què no puc escriure. Es veu que jo, en comptes de pensar per mi mateix, hauria d'escriure al dictat del regidor.

La cosa, això no obstant, no acaba aquí. L'article, com he dit, es va publicar el 3 de juliol, i tres setmanes després, avui és 24 de juliol, el mapa destrossat continua a terra i al mateix lloc (hi passo dos cops al dia per davant). Només una cosa ha canviat: ara té més porqueria al seu voltant. Un objecte del patrimoni públic i de la via pública ha estat destrossat i la regidoria corresponent no en fa ni cas. Desídia absoluta. Cal dir que si el regidor en qüestió pensa que mostrant indiferència per les destrosses dels vàndals mostra el seu menyspreu vers la meva persona, s'equivoca. La seva actitud d’indiferència mostra un menyspreu per tota la ciutadania. Ell, pel seu càrrec, té el deure professional i també cívic de fer-se càrrec de la destrossa i de cursar la denúncia pertinent a la policia.

Jo vaig néixer a Barcelona i estimo la capital de Catalunya, però fa mig segle que visc a Sant Cugat, quaranta-sis anys, concretament, i em sento d'aquesta ciutat com si en fos fill. Per això em molesten els actes de vandalisme que destrossen el nostre patrimoni públic i sempre, sempre, he escrit sobre aquestes qüestions quan n'he tingut coneixement i ho continuaré fent. No m'agrada que algú destrossi allò que estimo.

Un dels retrets que vaig rebre va ser que hi ha 'mecanismes oficials' per notificar un incident com el descrit. Em sembla bé que hi siguin, aquests 'mecanismes', per descomptat que sí. Però hi ha un detall que tot polític local amb responsabilitat de govern hauria de tenir clar, i és que ell, en virtut del seu càrrec i de la seva representativitat, també és un 'mecanisme oficial'. I tant, que sí! Ell és el 'mecanisme' més important de tots, el mecanisme humà. És un servidor de la ciutadania i tota comunicació que aquesta li adreci personalment ha de tenir un tracte preferent per a ell. De fet, hauria d'estar agraït que la gent hi confiés i li delegués el tràmit dels 'mecanismes oficials', perquè el regidor vocacional no renya el ciutadà quan aquest l'assabenta d'una malifeta, sinó que treu la llibreta i en pren nota. Aquests són els alcaldes i els regidors més estimats per la gent del seu poble arreu del món, els que escolten els ciutadans conscients que són aquests la raó de ser de la seva feina.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista