Agraïment personal

Víctor Alexandre

Publicat: el 17/jul/20
Opinió| Columnes

Vull expressar el meu agraïment a les persones que, en qualitat de públic, van assistir el dijous 9 de juliol passat a la representació de l'obra 'Marit i Muller' al claustre del Monestir de Sant Cugat, en el marc de les Lectures a Fresca. Les mesures de seguretat provocades pel coronavirus van obligar a l'ús de la mascareta amb una limitació de l'aforament, però l'entorn és tan meravellós que ho va fer tot més fàcil. Les nits d'estiu al claustre, ja sigui per veure-hi teatre o per escoltar-hi música, són tot un plaer.

És veritat que el teatre demana proximitat entre els assistents, i encara més quan hi ha el riure pel mig, perquè els intèrprets necessiten l'escalf del públic i s'alimenten de les seves reaccions. La distància física i la mascareta limiten molt aquesta comunió, és clar. Però no hi ha dubte que la situació actual, per restringida que sigui, és molt millor que la del confinament i cal donar gràcies.

Dit això, vull agrair a la Dolors Vilarasau l'esplèndid treball de direcció que va fer de l'obra, i als actors, Carles Martínez i Míriam Alamany, la seva grandíssima interpretació. Veient-los, em vaig oblidar completament que jo era l'autor de les seves paraules i vaig entrar en la vida de l'Enric i de la Ivet com si fossin reals i m'estiguessin mostrant els clarobscurs de la seva intimitat matrimonial. Em va fer feliç, en acabar-se la representació, que els espectadors els reconeguessin l'esforç no sols amb aplaudiments, sinó també cridant 'Bravo!'

Quina llàstima que havent-hi tant de talent entre els actors i les actrius, aquests vegin tan limitades les possibilitats d'exercir-lo i de fer-nos-en partícips per culpa d'una pandèmia que ha fet i fa molt de mal al teatre, moltíssim, i també per culpa de la migradesa de les nostres indústries culturals. No ser un Estat obliga Catalunya a gestionar engrunes permanentment, i això té conseqüències terribles entre les quals el fet que els treballadors d'aquestes indústries puguin viure de la seva professió, cosa, per cert, que s'està convertint cada cop més en una quimera.

Per aquest motiu, reitero des d'aquí el meu agraïment als espectadors que va exhaurir les entrades i els dic que va ser un plaer per a mi sentir-los riure durant la funció. Jo, personalment, escric per a la gent, i veure que la gent s'ho passa bé és el millor regal que sóc capaç d'imaginar. Moltes gràcies a tots.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista