Inicia sessió 
Registra't
Dit això, em consta que estan molt agraïdes pels aplaudiments que la ciutadania els dediquem cada capvespre, és una mostra de suport i d'estimació que les fa sentir que no estan soles. Però també estan força empipades pel fet que molts dels qui aplaudeixen quan el sol es pon, són els mateixos que durant el dia van amunt i avall sense mascareta i sense respectar les normes de les autoritats catalanes. Talment com si la pandèmia no existís. Aquest comportament no és només un menyspreu a tots els treballadors sanitaris i a tots els ciutadans que respecten el confinament i les indicacions donades, sinó un inadmissible acte d'egoisme amb conseqüències letals per a moltes persones.
He vist a Sant Cugat botigues de productes no essencials que fan la trampa d'aparentar que estan tancades però que obren la porta a la clientela que s'hi acosta. Estic fart de veure cada dia infinitat de passejants de gossos sense mascareta i movent-se pels carrils on passen les persones que fan exercici, o de gent que circula amb la mascareta sota el nas o sota la barbeta! Lògicament, la gent que fa exercici, és a dir, la que corre o camina ràpid, no ha de dur mascareta perquè s'empassaria el seu propi aire. Però hi ha gent que tampoc no la porta perquè es pensa que sortir a passejar, com aquell qui mira aparadors, és fer exercici. Doncs no, amics passejants que no sou persones velles, sortir a fer un tomb no és fer exercici. Això no obstant, també hi ha gent que sí que fa exercici però que el fa corrent per la seva esquerra, en lloc de fer-ho per la dreta, de manera que quan s'aparta per deixar passar algú que sí que va pel lloc que li correspon l'obliga a respirar tots els esbufecs que ha anat deixant pel camí. Tant fàcil que seria utilitzar els cinc dits de front per evitar aquestes coses tan elementals.
A les 8 del matí del diumenge 10 de maig passat, en passar fent exercici per davant de la font propera a l'entrada del camí d'en Xandri, vaig veure una tertúlia de quinze ciclistes aturats xerrant tranquil·lament com si el coronavirus no hagués existit mai. Xerraven despreocupats tots junts, sense mascareta i sense respectar la més mínima distància de seguretat. Veient-ho, vaig pensar: 'Déu meu, quin menfotisme i quina inconsciència! Encara ens passa poc!' De sobte, per sort, va aparèixer un cotxe patrulla dels Mossos que, en veure'ls, els va esbroncar.
Això és el que treu de polleguera les infermeres, que mentre elles veuen de cara els estralls que causa la malaltia i s'hi deixen la pell, hi ha un munt d'inconscients i d'egoistes que només pensen en si mateixos i que posen en perill la vida de moltíssimes persones. Si volem aplaudir les nostres infermeres, fem-ho, fem-ho ben fort; n'estan molt agraïdes. Però encara n'estaran més si les respectem; i la millor manera de respectar-les, en el marc en què ens trobem, és dur mascareta, respectar la distància física i seguir les normes de les autoritats sanitàries. No estem sols. Aquest és el principi de la solidaritat humana.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.