Les xifres de la inferiorització de la dona

Víctor Alexandre

Publicat: el 6/mar/20
Opinió| Columnes

Tots els calendaris d'arreu del món tenen algunes dates al llarg de l'any que són sobreres, dates que han perdut l'arrelament que van tenir o que estan del tot desconnectades de la societat actual, fins al punt que molta gent n'ignora el significat o li és del tot indiferent més enllà del fet de ser un dia festiu. N'hi ha d'altres, en canvi, que, sense estar en color vermell al calendari, és importantíssim que hi siguin, perquè tenen la funció de mantenir viva la consciència d'una desigualtat o d'una xacra social. Aquest és el cas del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Ara encara no fa quatre mesos, a les acaballes del 2019, a Sant Cugat, va tenir lloc una marxa d'unes 200 persones en senyal de protesta contra les violències masclistes que va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat. En aquell moment, la xifra de víctimes mortals als Països Catalans s'elevava a 35 dones. D'altra banda, pel que fa al nostre municipi, el nombre de dones que van haver de ser ateses pels serveis socials de l'Ajuntament, arran de situacions de violència masclista, va arribar a la seixantena. No cal remarcar que les úniques xifres que computen són les que es coneixen. És a dir, les que són fruit d'una violència denunciada. De les víctimes silencioses, que per por de l'agressor no denuncien, n'hi ha moltíssimes més.

Sovint es tendeix a focalitzar la violència masclista en les víctimes mortals, que és la part més tràgica, però hi ha moltes altres violències que afecten l'àmbit laboral, l'àmbit de la parella, l'àmbit de la família, l'orientació sexual, els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. L'any 2019, concretament, la Generalitat va tenir constància de nou casos de matrimonis forçats i vuit de mutilació genital. I en l'àmbit de la parella es van atendre 13.069 dones; en l'àmbit familiar 3.412; i el total de dones mortes a Catalunya va ser de nou. D'aquestes nou, però, només dues havien presentat denúncia prèvia.

Tots aquests números, multiplicats pels que afecten la resta del planeta, demostren fins a quin punt és necessària la celebració del Dia Internacional de les Dones. Malauradament, n'hi ha prou d'escoltar els comentaris espontanis, col·loquials o d'aparença informal que fan persones del nostre entorn, ja sigui a casa, a la feina, etc., per fer-nos una idea aproximada del llarg camí que encara hem de recórrer per tal d'eradicar la inferiorització de la dona. Hem avançat, certament, però és una tasca difícil, molt difícil, canviar mentalitats atàviques i irreflexives.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista