Contenidors civils i incontinència estatal

Víctor Alexandre

Publicat: el 25/oct/19
Opinió| Columnes

En valorar la resposta de Sant Cugat a la sentència de la dictadura espanyola contra nou persones innocents acusades d'haver posat les urnes al servei de la ciutadania només em ve al cap la paraula 'extraordinària' o els seus sinònims. Extraordinària, perquè en els 45 anys que fa que visc a Sant Cugat no recordo haver vist una manifestació tan nombrosa: 10.000 santcugatencs es van sumar el 18 d'octubre a una de les cinc Marxes per la Llibertat organitzades a tot Catalunya i que confluïen a Barcelona.

Aquest, tanmateix, no és l'únic element a destacar, n'hi ha un altre de molt important: el del seu civisme. Les Marxes eren tan compactes pel que fa a aquesta civilitat, que impossibilitaven l'accés d'aquells infiltrats que a unes hores porten uniforme i a unes altres dessuadora i passamuntanyes. No hi havia espai per a cap aldarull, perquè tots els marxadors eren gent de pau que creu que els conflictes polítics es resolen políticament i no pas amb tribunals al servei d'un Estat opressor.

Significa això que totes les accions que hem vist amb crema de contenidors, llançament d'objectes o trencament de papereres són obra dels infiltrats de l'Estat per criminalitzar l'independentisme, vincular-lo al terrorisme i començar la il·legalització de partits desafectes al Règim? No, és clar. També hi havia joves veritablement independentistes, no pas disfressats, que creuen que aquestes accions són útils per a la causa. Jo, en canvi, crec no hi ha res tan potent com la resistència passiva i una ferma desobediència cívica contra l'opressió.

Amb tot, entenc perfectament la impotència, la indignació i la desesperació que genera en aquests joves la violència d'un Estat que, a més de ser el més corrupte d'Europa, condecora nazis, protegeix el feixisme, prohibeix rescatar refugiats en alta mar, mata migrants africans que arriben a les seves costes, desnona famílies senceres per sota del llindar de la pobresa, apallissa el poble català per voler decidir el seu futur a les urnes, buida ulls i rebenta testicles amb armes prohibides i, entre un munt de barbaritats més, condemna nou dissidents democràticament escollits a un global de 100 anys de presó.

No es pot, d'altra banda, qualificar de 'violència' la crema de contenidors, quan el mòbil té un fonament polític, i dir-ne 'bretolada' quan no el té i és pur caprici. No he vist que les veus santcugatenques calladament enrabiades pel pacifisme de l'independentisme i que no han parat de provocar-lo per mitjà de violència estatal, hagin dit mai el mateix sobre els centenars de contenidors que hom fa sis anys que crema al nostre municipi pel simple plaer de cremar-los. I és ben comprensible, perquè un contenidor cremat sense mòbil independentista no té cap utilitat per al relat fal·laç que intenta crear l'Estat.

L'Estat espanyol és un Estat violent, que amb la violència del seu govern i de les seves institucions violenta una nació com la catalana, que es veu oprimida, menyspreada i apallissada i a la qual se li diu: No tens més opcions: o abraces submisa la religió de la Unitat d'Espanya o t'agenolles per efecte de les seves porres. Però diguem-ho clar: els aldarulls no provenen dels contenidors, provenen de la incontinència opressiva de l'Estat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista