Les moltes cares de la veritat

Víctor Alexandre

Publicat: el 18/oct/19
Opinió| Columnes

Els 12 i 13 d'octubre passats, la companyia Fila Zero va estrenar al Teatre de Mira-sol l'obra 'És així, si us ho sembla', de Luigi Pirandello, amb direcció de Teresa Canas i amb un èxit esplèndid de públic. El teatre era ple de gom a gom tots dos dies, cosa que diu molt a favor del poder de convocatòria d'aquesta companyia i de l'interès que desperta la professionalitat dels seus muntatges.

'És així, si us ho sembla' és un dels primers treballs dramatúrgics de Pirandello i no figura entre les seves obres, diguem-ne, capitals, però aborda un tema universal que acompanyarà l'ésser humà fins al darrer moment de la seva existència: la veritat de les coses, o, potser millor dit, les moltes cares que pot arribar a tenir la veritat. El mateix Pirandello, poc després, hi va tornar una mica a 'Sis personatges en cerca d'autor', i Akira Kurosawa, en el seu formidable 'Rashomon', ens ho va mostrar cinematogràficament de bell nou. Com diu l'oncle de 'És així, si us ho sembla', magníficament interpretat per Ferran De Juan: 'Jo sóc com vostè em veu, però això no priva, senyora meva, que jo no sigui també, realment, com em veuen el seu marit, la meva germana, la meva neboda i la senyora Cini, i que ells tampoc no s'enganyin absolutament gens.'

Aquesta obra data del 1917 i, per bé que, com és lògic, conté elements propis d'aquella època, el cert és que el seu fons es manté plenament vigent no sols amb relació a la condició humana, sinó també per la condemna que fa de la Veritat Absoluta. El muntatge de Teresa Canas i Fila Zero, per tant, esdevé geopolíticament pertinent en posar en evidència fins a quin punt un país pot viure sota la dictadura de la Veritat Absoluta d'un Estat sintetitzada en un dogma fanàtico-religiós com per exemple la 'Unitat d'Espanya'. És en nom d'aital paroxisme delirant que un Estat, en aquest cas l'espanyol, crea l'artifici d'una Veritat Absoluta en virtut de la qual s'autoatorga el dret de violar els drets humans i de satanitzar, criminalitzar i empresonar la dissidència. La seva Veritat Absoluta ho justifica tot, absolutament tot, inclosa la seva violència més sagnant.

Heus aquí com el fons d'aquesta comèdia escrita ara fa un segle per Pirandello té lectures perfectament contemporànies. I és que l'absolutisme és un gen humà que, si es desenvolupa en individus o en estats-nació amb poder coercitiu a les seves mans, és altament perillós. La meva felicitació, per tant, a Teresa Canas i a Fila Zero per haver-la tornat als escenaris i als catorze actors i actrius per l'excel·lència de la seva interpretació. És així, com a mi m'ho sembla.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista