Pel·lícules de dones o sobre dones

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/oct/19
Opinió| Columnes

Més enllà de les activitats que porta a terme l'Ateneu Santcugatenc, dirigit per Toni Ramon, a la seva magnífica seu de l'avinguda de Gràcia, 16, en fa d'altres que cal remarcar pel seu interès especial, i una d'aquestes activitats és la Mostra Internacional de Films de Dones, que enguany aborda la temàtica feminista. Les projeccions i els col·loquis posteriors, que van començar la setmana passada, es fan als Cinemes Sant Cugat tots els segons dimarts de cada mes fins al desembre amb l'excepció de novembre que també n'hi haurà el dia 26, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

La primera pel·lícula projectada va ser 'París era una dona', de la documentalista nord-americana Greta Schiller. Un formidable retrat de les moltes d'artistes anglosaxones que van fer vida a París en els anys vint del segle XX i van crear una mena de comunitat intel·lectual molt forta i activa que es va traduir en l'organització de debats literaris i en la creació de revistes, editorials i llibreries. El 12 i el 26 de novembre es projectaran 'Tódalas mulleres que coñezo', de la gallega Xiana do Teixeiro, un documental amb la presència de dones que expliquen els assetjaments i les agressions masclistes que han patit, i 'Yeses', de Miguel Forneiro, sobre les internes de Yeserías, antiga presó espanyola de dones amb una companyia teatral pròpia. La Mostra es tancarà el 10 de desembre amb 'Cuatreros', de l'argentina Albertina Carri, que gira entorn la figura d'Isidro Velázquez, considerat el darrer gaucho altiu i violent, que va morir a trets el 1967 a trenta-nou anys d'edat.

Aquesta Mostra Internacional de Films de Dones és molt necessària, perquè la indústria cinematogràfica constitueix encara un territori hegemònicament masculí en el qual la presència de la dona resulta minoritària. Només cal veure quins llocs de poder ocupa la dona en aquesta indústria, quin és el nombre de directores, en comparació amb el de directors, i quina és la rellevància dels personatges femenins comparada amb els masculins. Això sense oblidar que hi ha moltíssims més papers per a homes que per a dones, i que elles estan condicionades per una llei invisible de cosificació que les considera massa grans, per ser protagonistes, a partir dels quaranta anys. Fixem-nos, si no, en els trenta anys de diferència que tot sovint hi ha entre el 'noi' i la 'noia' de la pel·lícula en el cinema comercial. Bona sensibilitat la de l'Ateneu santcugatenc, doncs, projectant films de temàtica feminista o simplement fets per dones.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista