Unipau, les fronteres (i la hipocresia del PSOE)

Víctor Alexandre

Publicat: el 19/jul/19
Opinió| Columnes

Cada nova edició de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) fa una aportació d'idees interessantíssimes que conviden a la reflexió, cosa que és, en definitiva, la seva raó de ser: fer-nos reflexionar sobre temes controvertits o comportaments tirànics per part dels poders que ens dominen. En aquesta edició del 2019 s'ha parlat, entre altres coses, de les fronteres i de l'ús que en fan els estats (uns més que altres) per imposar els seus dogmes i protegir-se de les seves pors. La conferència, en aquest sentit, a càrrec de Daniel Nordman, historiador del Centre Nationale de la Recherche Scientifique francès, va ser un encert.

Nordman va dir que 'les fronteres existeixen perquè les tensions no estan resoltes i són murs per a les persones'. I realment és així. L'ideal fora un sistema de confederació de pobles amb igualtat de drets, però només cal donar un cop d'ull al món per veure que això, ara com ara, és totalment impossible. L'ascens de la ultradreta a bona part dels països de la Unió Europea ens ho demostra dia rere dia. Amb tot, tant de bo el problema fos només la ultradreta! El veritable problema són aquells partits que, disfressats de centre o d'esquerres, fan polítiques d'ultradreta, tant pel que fa al tractament de la immigració com als moviments democràtics interns d'alliberament nacional.

La hipocresia en aquest terreny és immoral. Els catalans ho sabem amb relació a l'Estat espanyol. Està molt bé que els representants del Partit Socialista cantin excel·lències d'Unipau, però no sembla que allò que escolten els empenyi a canviar la seva actitud ultranacionalista espanyola per una de més democràtica. Només cal veure la violació sistemàtica de drets humans que està duent a terme aquest partit, dintre i fora del govern de l'Estat, contra la immigració i contra l'independentisme català en nom de les Sagrades Fronteres Espanyoles: prohibició a Open Arms de rescatar refugiats a la deriva en alta mar, tractament degradant denunciat pel Consell d'Europa als immigrants en els centres d'internament, devolucions en calent i retards letals de les demandes d'asil, brutal violència física contra persones que van gosar posar una papereta en una urna l'U d'Octubre, criminalització de la llibertat nacional de Catalunya, persecució i inhabilitació de polítics, jutges i advocats considerats dissidents del Règim, polítics condemnats a l'exili, persones radicalment democràtiques convertides en presos polítics, fons públics destinats a espiar converses privades entre treballadors d'oficines de la Generalitat a l'exterior i persones d'aquells països que hi accedeixen... I tot això en nom de la imposició de fronteres sota el pensament únic i totalitari de la 'Unidad de España'. Doncs bé, aquesta praxi és la pròpia dels estats feixistes.

La violació sistemàtica dels drets humans hauria de ser motiu d'expulsió immediata de la Unió Europea, però això no passarà perquè, com sabem, els autèntics principis fundacionals de la Unió (que té coses bones, cal reconèixer-ho) no responen a una voluntat de creixement espiritual, sinó a una voluntat de creixement econòmic, un creixement econòmic il·limitat que, malauradament, ens aboca a la destrucció del planeta. Per tant, el Partit Socialista i els seus hipòcrites avaladors poden estar tranquils: ningú no farà fora l'Estat espanyol de la Unió Europea, ningú no impedirà que l'Estat espanyol pugui continuar fent de les fronteres espanyoles una presó de pobles. Ells podran continuar festejant la Unipau mentre emmordassen i encadenen Catalunya dintre dels gegantins murs de formigó en què han convertit les fronteres espanyoles. Visca la hipocresia, i visca el desvergonyiment!

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista