La santcugatinitat

Víctor Alexandre

Publicat: el 10/mai/19
Opinió| Columnes

He tingut una satisfacció personal molt gran pel nomenament de Carmen Rojo, antiga empresària d'El Mesón, obert el 1964, i de Montserrat Obiols, propietària de l'escola d'idiomes Sprint, fundada el 1973, com a filles predilectes de Sant Cugat. Dic 'satisfacció personal', perquè les conec totes dues, conec molt bé la seva (si se'm permet el neologisme) santcugatinitat, i perquè subscric de dalt a baix les raons que avalen el nomenament que han rebut.

En el cas de Carmen Rojo, filla de Nava de Roa, un poble de 200 habitants de la província de Burgos, però vinguda a Catalunya quan era petita, puc dir que és una dona que es fa estimar, una dona realment encantadora i d'una afabilitat extraordinària, mestressa d'El Mesón en l'època en què jo formava part de la penya tertuliana que el tancava cada nit, en companyia, entre d'altres, de Ramon Barnils i Paco Soler (després de la mort de Gabriel Ferrater). Tots estimàvem la Carmen i ella deia que érem els seus fills. Ara, si els meus comptes no fallen, la Carmen té 87 anys, que en són molts. Però és una dona molt forta que conserva encara bona part d'aquella vitalitat i a qui Sant Cugat honora per la seva tasca com a promotora cultural de la ciutat.

Pel que fa a Montserrat Obiols, gironina nascuda circumstancialment a Terrassa i arribada a Sant Cugat el 1971, comparteixo amb ella els mateixos anhels de llibertat del nostre país. Hem coincidit en tota mena d'actes locals reivindicatius i crec que no m'equivoco si dic que l'escola Sprint va ser la primera escola d'idiomes del nostre municipi. Ara la Montserrat, és clar, està jubilada, però en porta les regnes el seu fill, Jordi van Campen, i s'acosten al 50è aniversari. Inicialment, l'escola es deia Centre d'Estudi de Llengües i tenia la seu al carrer de Santiago Rusiñol, però 20 anys després la Montserrat i el seu marit van decidir canviar-li el nom per un de més curt i dinàmic i van triar 'Sprint'.

És així, amb aquestes petites-grans coses, com s'escriu la història local dels pobles, cosa que ens diu, com demostren Carmen Rojo i Montserrat Obiols, que no cal haver nascut en un lloc per estimar-lo. Per això em ve de gust empescar-me el petit mot de la 'santcugatinitat', perquè penso que sintetitza l'esperit i la projecció de la tasca duta a terme per persones com les aquí esmentades.

Moltes gràcies, Carmen i Montserrat, per la vostra santcugatinitat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista